21 de gener de 2020
21.01.2020
Figueres

La culpa és d'en Masquef

El regidor de Junts per Figueres, Carles Arbolí, creu que el govern només es dedica a criticar el portaveu del seu grup.

20.01.2020 | 19:32
Carles Arbolí

Els italians fan servir l'aforisme piove, porco governo en una, sens dubte, exageració quan volen culpabilitzar el govern de torn de tot el que no funciona al seu país. Figueres, però, no és Itàlia, encara que ens governi una coalició quadripartida que no té res a envejar a les convulses barreges governamentals que, elecció rere elecció, dominen al país transalpí.

Segurament és per això que aquests últims mesos ha aparegut la variant figuerenca de l'aforisme italià, però en un insòlit intercanvi de papers.

Que Figueres està més bruta que mai? La culpa és d'en Jordi Masquef. Que creix la sensació d'inseguretat i d'impunitat als carrers? La culpa és d'en Masquef. Que patim greus problemes de mobilitat? La culpa és d'en Masquef. Que s'han incrementat els talls de llum al barri del Culubret? La culpa és d'en Masquef.

I així podríem seguir fins a omplir totes les línies d'aquest article o fins que Gabinete Caligari decideixi fer una nova versió de La culpa fue del cha-cha-cha, substituint la denominació d'aquest gènere musical d'arrels cubanes per, és clar, el nom propi d'en Masquef.

Sí, ja ho va apuntar Charles Chaplin quan va considerar que «equivocar-se és d'humans, però donar la culpa als altres és més humà encara». Per tant, que després de set mesos governant a la ciutat de Figueres, el quadripartit que ens havia de salvar de l'infern hagi decidit que la culpa de tot és d'en Masquef, a banda de ser humà, traspua també una preocupant incapacitat política, falta de lideratge i una sensació d'equip desbordat pel dia a dia. Si no són capaços de construir futur perquè tot el dia estan pendents de mirar el passat pel retrovisor, que expliquin a la ciutadania perquè s'hi van ficar.

Just ara el quadripartit porta governant a Figueres exactament el mateix temps que Jordi Masquef en va ser alcalde. I com que la memòria a vegades és curta, de tant en tant convé recordar-ho. El mateix temps.

La ciutadania és prou adulta per adonar-se que aquells set mesos d'en Masquef no va ser temps suficient per transformar gairebé res, però sí que, si som honestos, es va generar un corrent d'optimisme, il·lusió i, sobretot, expectativa de futur.

La prova empírica d'això és que va guanyar les eleccions amb molta diferència i que va caldre sumar quatre partits diferents per aconseguir l'alcaldia.

I ara què tenim? Doncs que aquell corrent positiu s'ha esfumat. I que aquells mateixos polítics –perquè molts ja hi eren– que quan estaven a l'oposició tenien solucions per a tot, ara que governen han decidit que en Masquef és qui taparà la seva inoperància. Piove, porco Masquef.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook