Primera sessió plenària de l’any que serveix per constatar que el 2020 comença exactament igual que va acabar el 2019: el govern quadripartit no hi és, ni se l’espera. Un ple amb només dos punts a l’ordre del dia -sí, ho han llegit bé, dos únics punts-, un dels quals és pur tràmit -acatar la resolució d’un tribunal sobre el concurs de la neteja- i l’altre és una proposta de l’oposició -crear la comissió d’estudi del Reglament Orgànic Municipal (ROM).
Segurament estem davant d’un dels plens ordinaris amb menys contingut de la història democràtica d’aquest ajuntament. Mai cap govern havia arribat a aquests mínims de treball i d’iniciativa política. El mateix podem dir de la Junta de Govern Local, que es va celebrar dijous passat, o de la darrera Comissió Informativa General. Un desert que hauria d’envermellir a més d’un i una.
Set mesos després de la constitució del nou consistori, el duet Casellas-Lladó, i les seves irrellevants comparses, són incapaces de generar una mínima acció de govern i, encara que la sensació sigui d’haver tocat fons, no podem descartar, com la predicció de Murphy, que tot allò que és susceptible d’empitjorar, empitjorarà. Que tinguem tots plegats un bon any 2020, especialment amb molta salut. I sobretot, com canta Lluís Llach, «que tinguem sort». La necessitarem.
