Ens superen els edificis i els xalets, ens superen les granges, ens superen els ports per a creuers i vaixells de luxe, ens superen les estacions d'esquí i els seus insostenibles canons… Construïm i construïm per sobre de les possibilitats d'una societat que sovint sembla que no miri més enllà del nas, perquè si hi miréssim... Ai, si hi miréssim! Ara que fa poc s'ha celebrat la conferència sobre el clima COP25 a Madrid, per una temporada, sí que està de moda parlar de com la terra, l'aire i l'aigua ens donen senyals que ja no poden més. Una atmosfera ultracontaminada i nosaltres, mentre la respirem i emmalaltim o fins i tot ens morim, anem donant ales a una economia basada en el malbaratament energètic. Fins quan durarà aquesta festa?
És ben cert que l'emergència climàtica -perquè sí, no és una crisi, és una emergència-, colpeja sobretot els països més empobrits, però també a nosaltres i, dins d'aquests nosaltres, colpeja més dur a les persones més vulnerables.
A l'Empordà, com als països mediterranis, el canvi climàtic amenaça sobretot amb dos principals efectes: l'increment de la freqüència i intensitat de les onades de calor i la disminució de disponibilitat d'aigua per al consum humà. A Barcelona s'ha comprovat que amb una onada de calor les morts augmenten un 27%. Són sobretot persones grans amb la salut ja delicada, però també persones sense recursos que no poden permetre's una bona climatització a casa, i les que treballen al carrer i les que hi malviuen.
L'increment de la temperatura comportarà més mortalitat. No amaguem el cap a sota de l'ala. Si la Terra emmalalteix, nosaltres també. El món s'ha escalfat un grau en menys de 200 anys pels gasos efecte d'accions humanes, les zones polars es comencen a fondre i augmenta el nivell de l'aigua. Per molts ingressos que comporti per a persones concretes construir edificis, xalets, ports esportius i estacions d'esquí. I per molt que ho maquillin dient que creen llocs de treball. Sabeu com se'n diu d'això: pa per a avui, fam per a demà.
La realitat és crua. El Pla Director Urbanístic del litoral de les comarques gironines, tot just en aprovació inicial, retalla 15.037 habitatges dels 30.843 previstos per protegir espais d'interès natural i paisatgístic. Roses i Cadaqués estan entre els municipis més afectats. Per a uns és molt i per a altres és poc.
Sempre penso com es miren el futur els que no en construirien 30.843, sinó que n'aixecarien infinits. Els hi posaria al davant una foto dels Aiguamolls de l'Empordà i, de fons, el so dels ocells. I després, amb el volum a tot drap, les històries viscudes per aquell grup de joves, encapçalats per Jordi Sargatal, que el 1976 van aturar les màquines excavadores que ja foradaven per construir-hi el que havia de ser el complex turístic més gran de la península. Allò sí que devia ser una festa.
