26 de novembre de 2019
26.11.2019
Figueres

«Les veus silenciades»

El regidor de Junts per Figueres, Josep Maria Bernils, parla en aquest article de la importància de donar veu als actes oficials.

25.11.2019 | 19:55
Josep M. Bernils

Cada any, per la Diada Nacional de Catalunya, en l'ofrena floral al Monument als Drets dels Pobles, els representants dels partits polítics amb representació municipal prenien la paraula.

Aquest any, un canvi de format parlat amb l'Ajuntament de Figueres, donava tot el protagonisme dels parlaments als organitzadors, Òmnium Cultural. Res a dir, possiblement així quedava tot molt més unitari durant la jornada de l'11 de Setembre.

En els darrers anys, el 15 d'octubre, coincidint amb l'ofrena floral al monument al president Lluís Companys en l'aniversari del seu afusellament, les formacions polítiques figuerenques preníem la paraula, també durant l'ofrena floral. Aquest any, des del govern municipal, ja ens van advertir que no hi hauria parlaments i que només parlaria l'alcaldessa.

S'argumentava, en un correu electrònic, que així es faria «com en l'any anterior», però aquesta afirmació és falsa. El 2018 va parlar tothom. I enguany, finalment, també, perquè va coincidir amb la sentència contra els polítics independentistes i aleshores l'alcaldia va reconsiderar la seva decisió presa inicialment.

Finalment, el dia de Tots Sants [1 de novembre], també era habitual que les forces polítiques amb representació municipal a la corporació féssim un parlament en les ofrenes florals al monument de les víctimes de la Guerra Civil, del franquisme i dels camps de concentració nazis.

Un inexplicable canvi de format dels actes que es feien al cementiri –tot sigui dit que només es va suprimir la veu dels representants de la ciutadania, ja que la resta dels actes es van mantenir igual que anys anteriors– ens va abocar novament al silenci.

Encara recordo que l'1 de novembre de l'any passat vaig recordar el periodista catòlic i republicà Josep Escarrà, en Pitu de La Veu de l'Empordà, al qual havia arribat a conèixer personalment a finals dels anys setanta, després del seu retorn de l'exili a l'Argentina, on havia regentat la llibreria més important de la ciutat de Buenos Aires.

Una referència a aquest acte a les xarxes socials em va valdre unes quantes crítiques de 'trolls' i de ciutadans intolerants, que rebutjaven amb energia que al cementiri es parlés de política...

Aquest any, si ens haguessin convidat a parlar com havien fet els anteriors governs municipals de la ciutat, volia recordar la figura de Narcís Monturiol, el primer «inquilí» del panteó de figuerencs il·lustres.

No sé què m'haurien dit per les xarxes socials, però m'ho he estalviat, perquè la veu dels representants polítics figuerencs va quedar silenciada per primera vegada en el cementiri. Mentre escric aquestes línies, estic mirant el calendari, i ves a saber si potser el 28 de desembre vinent, dia dels Sants Innocents, se'ns cridarà als representants municipals a dir alguna cosa...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook