I ara què? Tenim tres forces independentistes al Parlament Espanyol. Us imagineu què passaria si fossin quatre ben avingudes? Que en aquest grup s'hi poguessin sumar els diputats del PSC? Doncs que el reconeixement del dret del poble català a un referèndum seria immediat.

El 2 de novembre, el programa FAQS de TV3 va viatjar a Lavaina, ciutat coneguda, sobretot, per la seva universitat, i on resideix el diputat català exiliat, Toni Comin.

Van entrevistar la seva mare, una senyora de 86 anys, amb un relat d'experiències viscudes, i explicant com la política pot incidir dramàticament en la vida de les persones que prenen la decisió de servir professionalment en el seu país.

I ho dic perquè aquesta senyora va fer la mateixa pregunta que jo vaig plantejar, (i que tan malament se li ha posat al Sr. Casellas) en la meva intervenció a l'homenatge que cada any organitza el Triangle Blau amb la col·laboració del nostre Ajuntament, per recordar totes les víctimes del cop d'estat feixista del 36.

On són els socialistes catalans! I jo hi afegiria, on és aquell socialisme que en aquella «idíl·lica transició» va contribuir a fer possible la immersió lingüística, que va homologar una gran part del catalanisme polític? Que va promoure un nou estatut?

Aquell estatut, que uns (PP) van portar al Constitucional, i d'altres hi van passar el «cepillo» o ribot per nosaltres.

Malauradament ara només queden els del «cepillo».

Sr. Casellas, dir això, no és insultar ningú, és la realitat, i es demostra sol, quan una gran quantitat de noms de prestigi del socialisme han abandonat el partit. Alguna raó els deu haver empès a prendre aquesta decisió.

I centrant-me en la cerimònia del dia 1 al cementiri, voldria recomanar al Sr. Casellas, vice-alcalde de Figueres, jefe de seguretat ciutadana i advocat d'ofici, una visita urgent a l'otorrino, ja que pel que escriu a les xarxes, dedueixo que, tot i estar situat a la primera renglera d'oients, no va sentir el que vaig dir.

Després de llegir un fragment dels relats de l'exili de la Teresa Pàmies, vaig agrair al Triangle Blau l'oportunitat que em donava per dir el que JO PENSO.

Per tant li demano, millor, li exigeixo, que deixi de responsabilitzar una institució com el Triangle Blau amb un bagatge democràtic impol·lut. Un altre dia, estigui més atent. Suposo que tampoc li devia agradar que en la introducció a la cerimònia, el Triangle Blau, ara sí, es manifestava clarament ofès pel lamentable espectacle del trasllat de les restes del dictador, i que creiem que el que es pretenia era treure'n redit electoral.

Al mateix temps demanava a les institucions, governs, i partits que no utilitzin les víctimes i el dolor de les famílies per interessos partidistes. O sigui, exactament, el que vostè fa en el seu tuit, utilitzar-los.

A la Sra. Alina Vallmajó, em sap greu dir-li que no tinc el plaer de conèixer-la i és força estrany, perquè em vanto de conèixer qualsevol persona que tingui alguna rellevància a Figueres.

Ella em deu conèixer molt, perquè en la seva resposta al tuit del Sr. Casellas em titlla d'impresentable. Gràcies, sobretot deu ser un bon adjectiu venint d'on ve.

Els que em coneixen, saben que sempre, sempre, manifesto el que jo crec, això també va pel Sr. Casellas.

Així que considero força ridícul per la seva part insinuar que els amics de Junts per Figueres m'hagin de demanar explicacions sobre les meves paraules. I sap per què? Perquè són demòcrates i respecten la llibertat d'expressió, cosa que no sé si vostè sap ben bé el que representa.

Sap què penso, que la seva resposta fa pudor de voler fer mal als meus companys de llista i al partit que representen.

Potser per què vàrem guanyar? Sàpiga que em vaig sentir molt orgullosa de formar-hi part i molt satisfeta de pensar que la meva irrellevant participació hagués pogut contribuir amb el seu triomf.

Però, es clar, amb tota la fauna d'aprofitats que corren per aquests mons de Déu, pot passar que no s'arribi a assolir el lloc que els ciutadans de Figueres ens varen atorgar. No sé si vostè és una persona, com diuen ara, «gaire llegida», però el que vaig dir el dia de Tots Sants, és un clam.

Pere Casellas, Alina Vallmajó, penseu que, com jo, hi ha milers de ciutadans rabiosament indignats. Apa, ànims i adéu-siau.