Avui sí que no sé de què parlar de tantes coses com hi ha. Escric en dia de reflexió i la veritat no sé què he de reflexionar, perquè les imatges i les expressions que ens ha portat aquesta setmana -per sort una setmana en lloc de dues!- de campanya electoral és d'una tristesa impressionant. I d'una angoixa insuperable en pensar que els nostres governs estan en mans tan ineptes. Llavors, amb quin esperit hem d'anar a votar? Sí, ja sé que s'ha d'anar a votar. Que és l'única arma que tenim. Passa però que, després, aquesta arma sembla que no serveix per a gairebé res i que els electes fan el que volen pensant en ells i no en la ciutadania.
Sé que estic fent elucubracions «preelectorals» i que quan aquest escrit surti publicat ja serà en etapa «postelectoral» on el més que probable és que res no haurà canviat respecte a les eleccions de tot just fa sis mesos, i que ens podíem haver-nos estalviat de sobres aquest tràngol.
Penso, després de les imatges denigrants dels polítics que pretenen governar-nos, en el lema del moviment mundial «en transició» que, resumint, ve a dir: El sistema està tan podrit que no val la pena gastar energies ni esforços per derrocar-lo, ja que acabarà caient tot sol... però quan això passi, estem preparats per fer les coses d'una altra manera?
I no, no hi estem. Però hem de començar a preparar-nos perquè vist el que tenim al davant, segurament és veritat que tot això acabarà ensorrant-se d'una manera o altra. Ja sabem que els que estan ben asseguts en alguna poltrona malden per no bellugar-se, sigui aquesta poltrona de caire polític o empresarial. Però les potes d'aquesta meravellosa butaca, d'aquestes meravelloses butaques, estan completament corcades...
Però el canvi que hem de fer és, sobretot, mental. Hem de canviar la manera de pensar, i amb aquest canvi començarem a veure les coses de distinta manera i, doncs, a actuar diferent. Sabem que no tenim capacitat per canviar el món, però sí que la tenim de començar a fer coses diferents... amb nosaltres mateixos, amb les persones que ens envolten, amb l'entorn, amb el medi ambient que tenim més proper. Si cada persona actués així, el món canviaria sense adonar-nos-en, sense problemes, sense drames, sense conflictes.
Bé. Resulta que al final he acabat fent «reflexió» encara que no exactament de caràcter electoral... o potser també.
Que tinguem sort!
