Llegeixo amb nostàlgia que el Govern municipal de Figueres ha licitat algunes de les propostes que van sortir dels pressupostos participatius del 2017, fa dos anys, quan van ser publicitats a l'engròs i, posteriorment, guardats al «calaix». En concret, pel que fa al meu barri, jo vaig optar personalment per la reforma i millora de la plaça de l'Estació, una de les recentment licitades.

Aquesta plaça o parc de l'estació forma part de la meva vida. Durant molts anys, entre els setanta i els vuitanta, els meus pares van gestionar el xiringuito que hi havia al seu interior, el Kiosko Vergés o d'en Paco. Eren temps diferents, on es feia barri; la ubicació turística i alhora burocràtica d'aquells temps, marcada pel tren, era idònia per a l'existència de diferents establiments de serveis. Eren la competència ben entesa, segurament perquè hi havia prou feina per a tothom.

A més del nostre, també hi trobàvem el Lido dels Molist, la cafeteria de l'estació dels Garangou, Ca l'Alejandro, el Galícia, o altres com l'estanc, a l'estació, d'en Xavi i la Carmen, i la botiga de la Ramada (crec que és l'únic d'aquests establiments que encara continua vinculat a la mateixa família, amb l'irrepetible Uliano de l'Augustea).

Tampoc oblido els carismàtics taxistes, encara avui part indispensable de la decoració de la plaça; els treballadors de Renfe vivint en habitatges de la mateixa plaça, com el Cap d'Estació, pare de Santiago Vila; o la garita per vendre els tiquets del bus, amb en Pere Puértolas!

Quan parlem de nostàlgia, normalment ens quedem amb els bons moments. Sembla que abans tot era meravellós i l'actualitat molt negra. Precisament per això, també vull recordar situacions viscudes com els robatoris que periòdicament patíem, les víctimes de les agulles que es trobaven als lavabos públics de l'estació massa sovint, l'atracament que va patir el cap d'estació després d'uns dies de màxima recaptació, turistes que arribaven amb una reserva fantasma pagada que mai van poder gaudir... només per citar-ne algunes. Molts fets, que sense l'altaveu de les xarxes socials d'avui dia, passaven molt desapercebuts i alguns fins i tot s'han oblidat.

La velocitat de la informació i la seva propagació ara és infinitament superior. Coses bones i dolentes, n'hi havia abans i ara, lògicament diferents per l'evolució de la humanitat i similars tant a Figueres, com a Barcelona o a Chicago, característica de la globalització. La gent de Figueres, vivim en una ciutat segura, no en tinc cap dubte. Amb coses a millorar, segur. Molta feina per fer, també. Però amb la sort que ara, sí que tenim projecte!