Passejant pels carrers a finals d'agost i inicis de setembre, part de les figuerenques se saluden desitjant-se Bona Acústica, com qui desitja Bon Nadal o Bona Festa Major. Figueres s'ha fet seu el festival i el festival s'ha fet seu Figueres. I és que són poques les qui voldrien que el festival marxés de la ciutat, i moltes les que desitgem que es quedi a la ciutat com uns pares que no volen que el seu fill marxi de casa. L'Acústica ha arribat a la majoria d'edat.

Durant el festival em venien al cap diverses reflexions en escoltar com alguns artistes manifestaven (de manera forçada a parer meu) la sort que teníem de tenir un festival així: És possible que l'Acústica es converteixi en la festa major de Figueres? És possible que vagi més enllà d'un festival de música? És possible que l'Ajuntament estigui finançant més l'Acústica que la mateixa Festa Major de la ciutat? És possible tenir al centre de la ciutat un festival d'una empresa privada, però no l'Embarraca't? És possible que l'Administració pública estigui donant diners perquè un promotor i representant organitzi un festival on any rere any programa els seus propis representats? És possible que en la inauguració de l'Acústica d'aquest any Albert Piñeira, diputat de Cultura de la Diputació de Girona, va dir que tenim la sort de tenir dues conselleries de Cultura: la de la Generalitat i Estrella Damm. És possible que l'Ajuntament permeti limitar l'accés a l'espai públic de la plaça Catalunya per fer-hi una zona VIP i exclusiva després de finançar-ho amb diners públics? És possible que l'Ajuntament estigui amenaçat de quedar-se sense el festival si no augmenta o manté el finançament?

De tot això en puc assegurar poca cosa, ja que calen hores de bon periodisme per poder-ho investigar, o convidar els promotors del festival a fer públics els pressupostos, i saber tots els diners que es reben i allà on van a parar. Hem mirat sempre l'impacte econòmic que té, però quin és el balanç social?

La satisfacció de les treballadores, la qualitat laboral, el compromís ambiental, la igualtat, l'impacte social... són valors que no hem d'oblidar, sobretot quan hi destinem diners públics. Felicito l'organització i les seves treballadores, i desitjo que l'Acústica no marxi mai.

En aquests 18 anys l'hem vist créixer i sobretot l'hem fet créixer, ara que ja no pot créixer més (o no hauria) cal emancipar-lo.