A Figueres, acabem de cloure el cicle de sardanes d'estiu, que com cada any des d'en fa més de trenta i de quaranta, se celebren a la Rambla els divendres de juliol i agost en horari nocturn, quan a la nostra plaça central s'hi està més bé. Han estat un èxit: l'assistència de públic continua la tendència a l'alça dels últims cinc anys. I per això, aprofitem per donar les gràcies als socis que sustenteu aquestes ballades amb la vostra aportació econòmica, gràcies als que -socis i no socis? col·laboreu comprant els números per a les rifes i molt especialment, gràcies als comerços que amb la vostra aportació generosa ens ajudeu a tirar endavant. Evidentment, gràcies a tots i totes els que hi assistiu i gaudiu del so de la cobla i del plaer de ballar sardanes.

Dit això, des del Foment de la Sardana Pep Ventura ens agradaria fer una reflexió sobre el que representa la sardana, avui en dia, en la vida cultural de la nostra ciutat i, ja posats a fer, de tot Catalunya. Aquesta reflexió ve a tomb d'una entrevista recent en què un regidor del nostre Ajuntament, per il·lustrar la contraposició entre la realitat social de la Figueres d'avui i la de fa trenta anys, utilitza la sardana amb un matís que apreciem despectiu. Els sardanistes, en general, estem una mica tips que s'utilitzi la sardana com a imatge d'un passat més aviat carrincló. I per això, volem aprofitar aquesta avinentesa per mostrar per què la gent del Foment i el sardanisme en general pensem que la sardana és present i futur, a Figueres i arreu.

Per anar al present, permeteu-nos que ens remuntem un moment al 2017. Algú se'n recorda, dels actes de la Capitalitat de la Sardana? 204 actes (ballades, però també conferències, concerts, presentacions de llibres, representacions escèniques) en 13 mesos, amb ple total, organitzats entre l'Ajuntament, la Confederació Sardanista de Catalunya, el Foment i un gran nombre d'entitats figuerenques, i un aplec de la sardana amb més de 5.000 assistents, molts d'arreu de Catalunya. I això és sardanisme. Sardanes.

A l'aplec d'enguany hi hem anotat uns 3.000 assistents. De Figueres, l'Alt Empordà, la Catalunya del Nord, i de molts altres llocs. Sardanes.

A les ballades d'estiu hi assisteixen setmanalment entre 300 i 400 persones. Amb presència de la colla de competició Mediterrània Dansa (dansaires d'entre 5 i 18 anys), joves de casals d'estiu i amb classes gratuïtes i improvisades per a qui tingui ganes d'aprendre a ballar-ne. És curiós que l'experiència agrada molt als visitants estrangers, i des del Foment intentem potenciar-la. Sardanes.

El Dia del Soci, enguany el 5 d'octubre, ha hagut de canviar el lloc de realització dels Caputxins a la Carpa de Vilatenim perquè se'ns ha fet petit. Sardanes.

Quatre dades generals sobre la sardana a tenir en compte (dades de la Confederació Sardanista): Hi ha 123 cobles, algunes de les quals són ocasionals, i tenint en compte que alguns músics toquen en més d'una cobla, però tot i així multipliqueu per 11 i tindreu una idea quants músics es dediquen a la sardana; hi ha 55 agrupacions sardanistes; 25 colles sardanistes de competició; i 600 compositors de sardanes: 600, la meitat dels quals (aproximadament) són vius, i moltíssims d'ells joves i en actiu.

El nombre d'actes sardanistes que s'organitzen al llarg de l'any arreu de Catalunya és gairebé incomptable! I són sardanes!

Permeteu-nos encara un mot per als valors (en paraules ben actuals) que encarna la nostra dansa nacional: la solidaritat, la igualtat, l'amistat. Ballem donant-nos les mans. Què voleu més bonic que això?

Per acabar, us volem mostrar en què ens estem ocupant al Foment entre ballada i ballada: d'un cantó, de buscar totes les sinergies possibles per integrar la sardana a l'educació dels nens i nenes, nois i noies de Figueres. I de l'altre, d'impulsar la recerca i la creació literària al voltant de la sardana (ja que la musical és ben viva) i de donar relleu a la tasca de les dones en el món de la sardana. Creiem que aquests aspectes són patrimoni, són cultura: són present i futur. Parlem doncs de les sardanes, utilitzem-les en les metàfores, però si us plau, sempre en positiu.