Benvingut sia tot intent a favor de la salut col·lectiva. Donem-nos les mans, germans, per combatre aquesta xacra podrida patrocinada per la Philip Morris i fem-nos el senyal de la Creu en nom del pare, la mare, la consellera i la ministra de sanitat. Ara, una mica de compassió, si us plau, que el fumador és un malalt i tampoc cal tractar-lo com fa segles es tractava als leprosos i als apestats. Benvinguda sia la llei i mal parida la conducta dels fonamentalistes, beneficiaris d'una discriminació positiva amb aixopluc legal equiparable al dret de cuixa.

D'acord que durant tot el segle passat –el de l'eclosió del tabac prét-à-porter– els narius de mitja humanitat van ser víctimes de la combustió de cigars i cigarrets. D'acord que la milícia de la petaca ha estat maleducada, desconsiderada i prepotent. D'acord que el fumador ha deixat d'encarnar el Humphrey Bogart irresistible per passar a ser el dolent de la pel•lícula. Això no justifica ni una cacera de bruixes ni una lliga d'excombatents, sempre pitjors que la carn de canó. La persecució social que pateixen els addictes a la nicotina és digne d'un guió de ciència-persecució. Fumar no és només un delicte, és l'exercici apologètic de l'infidel, i amb la nova normativa n'hi ha que es creuen amb llicència per matar.

Deixem els fumadors en pau, que ja tenen prou pena. Que s'atenguin a les disposicions legals i democràtiques i deixem-los viure i decidir sense la llosa afegida d'aquells que es tenen per no pecadors. Qui estigui lliure de falta que tiri la primera pedra: tan estúpida pot arribar a ser la mirada d'un integrista de l'aire pur com imbècil resultava el posat d'aquells que amb una burilla als llavis, fa mil anys, es creien més homes, superiors. Fumar és dolent, dolentíssim. Per això mateix, cal no incentivar la resistència amb l'escarni i la intransigència.