Ha estat una bona iniciativa figuerenca, la del Casal Rifeny, en acollir una trobada internacional de reflexió sobre el Rif, en permanent ebullició i en permanent repressió. No podem mirar cap a un altre costat i no podem defugir la nostra adhesió a un poble que viu una situació anàloga a la dels catalans.

El conflicte del Rif comença com un problema colonial i va ser contestat per les classes populars i el republicanisme català. Pocs dies abans de la catàstrofe d'Annual, el nostre diputat republicà figuerenc, Ramon Noguer i Comet, ja ho deia a l'Assemblea de la Mancomunitat: «Novament la joventut catalana és cridada a les armes, arrencada de les llars i de la vida civil per anar a vessar la sang en les desolades terres africanes que fa prop d'un segle són el cementiri d'Espanya». M'ho recordava el bon amic Joan Plana, la reacció militar del colonialisme militar espanyol i francès contra la República del Rif tenia dos noms propis ben significatius: Sanjurjo i Petain. I, des d'una perspectiva democràtica, no podem oblidar aquest militarisme ranci que tant de mal ha fet a la societat europea. Sanjurjo, els africanistes i la base del cop d'Estat del 36. Petain, el militarisme col·laborador amb el nazisme.

En els seus actes informatius, a la plaça Catalunya, quedaven ben clars les fotos dels empresonats i les penes imposades. Líders d'un moviment social contra la força d'un règim i la justícia parcial del sistema marroquí, ciutadans rifenys injustament empresonats. La lletra ens sona, no?

Volem agrair a tots els que han fet l'esforç d'ampliar un conflicte, que des de la concòrdia prudent dels interessos dels estats els volen silenciar, però que des de la solidaritat hem d'alçar la veu de la nostra indignació. Vivim en una teranyina de les relacions internacionals mediatitzades per les balances de pagament i si un determinat règim, malgrat ser una estructura autoritària, serveix a la geopolítica, s'aplicarà un silenci indigne. Que els expliquin als demòcrates de l'Estat espanyol quan varen veure abraçar-se Eisenhower i el dictador Franco al peu de l'avió a Madrid. Estar al costat dels rifenys és una obligació dels qui creiem amb els valors universals de la democràcia i la llibertat. Benvinguts.