Fa goig veure com les noves generacions alt empordaneses continuen el camí de la renovació pedagògica amb la mateixa empenta i il·lusió que d'altres personalitats il·lustres del nostre país com, per exemple, el figuerenc Josep Pallach. I és que, curiosament, les primeres experiències de formació i renovació pedagògica del país es van promoure a l'Alt Empordà, l'any 1903, quan mestres d'escoles públiques d'algunes poblacions organitzaren les «I Converses Pedagògiques», accions formatives que ajudaven a millorar el seu dia a dia professional i, a la vegada, ennoblir la imatge social del magisteri. L'èxit d'aquestes sessions autodidactes va provocar que l'any 1906, per primera vegada, mestres de Barcelona les organitzessin. Aquestes van ser el motor de noves propostes formatives durant les èpoques posteriors.

Durant els estius de l'època de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), a Barcelona, es van realitzar les primeres trobades entre mestres per actualitzar els mètodes d'ensenyament i per debatre els plantejaments educatius: les Escoles d'Estiu, de la mà de Rosa Sensat. També es van iniciar les Conferències pedagògiques, que eren propostes de formació continuada amb mestres com a ponents; i, les revistes pedagògiques, com per exemple les gironines, anomenades «El Defensor del Magisterio» i «El Magisterio Gerundense», amb publicacions pedagògiques professionals.

És a partir de la II República, amb la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera, quan l'educació esdevé un dels punts més importants i també és quan es consoliden aquelles primeres pràctiques de Renovació Pedagògica i formació permanent esmentades anteriorment. L'any 1930 es reprèn l'Escola d'Estiu amb l'il·lustre educador Alexandre Galí i, gràcies al seu èxit, la Generalitat organitzarà aquests espais a través de l'Escola Normal durant els anys posteriors.

L'Escola catalana aconseguí ser referent a Europa fins que, malauradament, s'inicià la Guerra Civil l'any 1936.

Tot i que durant el franquisme alguns col·lectius de mestres es continuaven trobant en la clandestinitat, no és fins als anys seixanta quan s'aconsegueix portar a terme una tercera experiència de formació continuada amb el mateix impacte que les anteriors. Alexandre Galí organitzà cursos de pedagogia (1959-1963) i, Marta Mata, reunions de mestres (1960), ambdós a les seves respectives cases. L'any 1965 es reprenen les Escoles d'Estiu, també clandestinament, a través de la institució Rosa Sensat. Estimulats per aquestes escoles, alguns mestres gironins organitzen la I Escola d'Estiu a Girona (1971).

L'expansió d'aquests Moviments de Renovació Pedagògica (MRP) es comença a descentralitzar de les grans ciutats, com Barcelona i Girona. Si fem recerca a l'Arxiu Històric de l'Alt Empordà, podem trobar documentació on consta que es van realitzar diferents reunions, destacant la celebrada al Col·legi Salvador Dalí de Figueres, el 14 de febrer de 1979. Reunió en què s'hi decideix organitzar la primera Escola d'estiu de l'Alt Empordà, que se celebrarà el mateix any a Figueres, amb una assistència de 141 mestres. A partir d'aquestes experiències, alguns mestres es van constituir en un moviment propi amb el nom de Moviment de Mestres per una Escola de Catalunya a l'Alt Empordà (1983). L'objectiu general que consta als Estatuts és aconseguir una escola de qualitat, arrelada a la realitat nacional de Catalunya, pública, laica, pluralista i gratuïta. Les Escoles d'Estiu es van celebrar fins a l'any 1988, però, a l'Alt Empordà, també es van realitzar les III Jornades d'Escola Rural a Catalunya i les I Jornades de MRP a Catalunya, a la ciutat de Roses, l'any 1983.

Finalment, amb un govern català que coordinava l'organització de les escoles d'estiu i d'altres experiències formatives, l'entusiasme i voluntarisme es va anar esmorteint. El 1994, després de la celebració de la XVI Escola d'Estiu, es dissol el moviment de mestres de l'Alt Empordà per la poca col·laboració dels socis i pels escassos recursos econòmics. Hem de celebrar que l'any 2015 es tornés a organitzar el MRP de l'Alt Empordà per fer possible el que podem etiquetar com a quarta generació d'experiències de formació permanent de mestres, per a la renovació pedagògica de l'escola catalana i, en aquest cas, alt empordanesa.

Ja fa més de cent anys que a Catalunya les Escoles d'Estiu són models de referència pel que fa a la formació continuada de mestres. Gairebé sempre organitzades per mestres dels moviments de renovació pedagògica, aquestes han esdevingut autèntics espais pedagògics per a reflexionar, intercanviar experiències educatives, debatre i aprendre, amb un objectiu clar: formar els mestres per a millorar la qualitat de l'educació del país.

La setmana passada va finalitzar l'Escola d'Estiu d'enguany, organitzada pel MRP de l'Alt Empordà. Una vegada més aquest grup de mestres, de forma no lucrativa, s'ha organitzat per oferir experiències de formació permanent de qualitat per a la comunitat educativa de l'Alt Empordà. És per això que no voldria perdre l'ocasió de felicitar-los per la feina ben feta i desitjar-los molts èxits pel futur!