14 de maig de 2019
14.05.2019
Castelló d'Empúries

En ocasió de la mort de Xavier Sanllehí a Castelló d'Empúries

Maria Carme Baceló, excompanya del difunt, critica obertament que l'Ajuntament de Castelló no decretés «ni uns dies de dol»

14.05.2019 | 08:27
Xavier Sanllehí va ser acomiadat dissabte a la Basílica de Castelló.

He decidit escriure aquestes quatre ratlles per la indignació que he sentit en comprovar la mesquinesa d'alguns personatges que es demostra en mil i un detalls, com els que hem viscut aquests terribles dies a Castelló d'Empúries amb motiu del traspàs d'en Xavi Sanllehí.

No descobreixo res si m'identifico com a companya de vida d'en Xavi des del 1998 i fins ara fa 5 anys aproximadament. A ell li dec les meves (nostres) tres filles i molts aprenentatges de vida, de política, d'habilitats, de negociació, d'estimació, de família,... També és públic i notori que fa cinc anys que vam deixar la nostra vida en comú i ens vam divorciar i manteníem el contacte per les nostres filles.

Amb això vinc a dir que de motius per estar en desacord amb ell segurament en tinc per sobre de la mitjana, però el poc nivell humà i polític que vaig trobar dissabte a Castelló fa feredat i té nula explicació, si no és la pura maldat, inoperància, enveja i inutilitat de què ha fet gala l'alcalde i la seva cort habitual.

En Xavi va ser un magnífic alcalde de Castelló, amb una intuïció, intel·ligència i habilitat polítiques com poques vegades s'havien vist al poble (segurament només comparable amb la figura polièdrica de l'Esteve Ripoll). Va dedicar bona part de la seva vida a la gestió de la res pública. Evidentment amb clarobscurs, com tot gran líder té en la seva trajectòria.

En Xavi no deixava indiferent ningú. Podies estar-hi d'acord o no però vivia els temes del poble amb una emoció i una passió espectaculars.

I això va ser alhora part del problema amb què es va trobar al final de la seva vida política: envoltat de llepaculs professionals i mal aconsellat va acabar sortint per la porta del darrera quan havia fet mèrits sobrats per poder-ho fer d'altra manera. Si fins i tot va aconseguir que una invidídua del poble traís al seu partit i votants i es fes trànsfuga i pactessin ERC i el PP (coses que passen a la Comtal Vila i que no hem de permetre que s'oblidin).

En definitiva en Xavi era un animal polític de cap a peus. I sempre li van tenir enveja: de la capacitat i passió que posava en la seva feina i que molts voldrien però ni han tingut, ni tenen ni tindran mai.

Per motius que desconeixem dijous en Xavi va decidir deixar-nos. La pena i el sentiment que els qui l'hem estimat tenim, podeu suposar que és indescriptible.

Però la meva sorpresa majúscula ve quan constato que des de l'ajuntament ni tan sols han decretat uns dies de dol. No han suspès les activitats lúdiques ni la campanya, ni tan sols han informat del seu traspàs a la plana web de l'ajuntament, només en una nota al Facebook.

Quina mena d'indocumentats governa aquest poble? No saben el que és el respecte i el savoir fer, no ja polític sinó humà?

Quina vergonya de gent. Estic segura que molts castellonins i castellonines compartiran el meu sentiment de ràbia i fàstic davant d'aquesta actuació tan partidista i curta de mires. Sense cap tipus d'altura política.

Quina pena veure una Comtal Vila com Castelló governada per aquesta colla. No cal dir que una situació similar mai s'hagués produït amb en Xavi al govern. Ell era un senyor de la política i de la vida. Se't trobarà a faltar Xavi.

Descansa en pau.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook