IKEA, un nou agent educatiu?

No hi ha dubte que l'anunci de Nadal d'IKEA ens ha fet reflexionar sobre per què sabem tantes coses de gent aliena a nosaltres i tan poques de les nostres famílies. Per què necessitem viure hiperconnectats? És tan difícil desconnectar-nos?

Segurament perquè soc una persona gelosa de la meva intimitat i no pertanyo a la generació dels nadius digitals, sovint em pregunto què motiva la gent a penjar a les xarxes moments personals de les seves vides; els sopars amb amics, les fotografies dels fills, els viatges amb la parella o l'assistència a un esdeveniment. Tot allò que pengem restarà a la xarxa de manera indefinida i podrà afectar no només la nostra vida personal i laboral, sinó també les de les persones que fem visibles.

No fa gaire temps, les relacions interpersonals es fonamentaven en accions com parlar per telèfon, conversar al carrer o escriure una carta. Avui dia les tecnologies digitals han transformat la manera en què interactuem amb els altres i ens han facilitat una comunicació no presencial immediata.

Aquestes noves formes de comunicació digital formen part del món dels nostres fills i alumnes. Des d'aquesta nova perspectiva, el repte de les famílies i dels docents és més gran. Els infants i joves que tinguin un entorn saludable en l'ús de les tecnologies digitals estaran més preparats per esdevenir ciutadans digitalment competents.

Les noves tecnologies han vingut per quedar-se i hem de beneficiar-nos del gran potencial que tenen. Reprenent l'anunci d'IKEA, potser hi ha alguna cosa que no estem fent bé. Família i escola no podem abandonar el joc i desvincular-nos de la nostra responsabilitat de formar infants i joves competents en el nou context digital. I nosaltres, els adults, hauríem d'esdevenir un bon model.

(Pili Arnáiz Pérez, assessora LIC del Servei Educatiu de l'Alt Empordà, ha escrit aquest article per al Suplement Diàlegs d'Educació que publica mensualment el Setmanari de l'Alt Empordà).