27 de octubre de 2018
27.10.2018
Joventut

Davant el poder adult: apoderament juvenil!

L'autor del text reflexiona sobre la generalització i l'estigma paternalista que invisibilitza els moviments juvenils

27.10.2018 | 10:04
L´autor de l´article, Marià Llop.

De jove jo també volia canviar el món com tu», «Quan siguis gran ja ho entendràs», «Encara ets jove per tenir una opinió sòlida», «Ets massa jove i et falta experiència». Tot això són sentències que creen la visió que la joventut és una etapa transitòria, de la innocència infantil a la maduresa adulta, que el jovent no sabem el que volem, que necessitem el referent i l'experiència de les persones adultes per construirnos i reafirmar-nos com a persones. I, el final, acaba sent una generalització i un estigma paternalista que invisibilitza els moviments juvenils i contribueix a la precarització. Quina visió en tenim, de les persones joves? Va lligat a la rebel·lia, al no-compromís, a l'espontaneïtat?

Aviat tindrà lloc l'Assemblea Territorial de Girona dels Agrupaments Escoltes, que acull l'AEiG Sant Pere de Figueres, i, aquest cap de setmana passat, s'ha celebrat el Congrés Nacional de la Forja i la trobada del Triangle Jove (trobada d'entitats juvenils de Catalunya, València i les Balears), dedicada, precisament, a combatre el poder adult. No és una mostra que la joventut figuerenca és inquieta, que està activa i que té molt a dir?

Si els joves som rebels és perquè lluitem contra els sistemes preestablerts que, entre d'altres, posen l'adult al centre. Que només som considerats com un grup important en la societat quan s'acosten eleccions, per crear polítiques de joventut, poques vegades des de la participació juvenil, sinó des d'una perspectiva adultcentrista. Quina visió ens donen els mitjans de comunicació de la joventut? Es dona visibilitat al moviment associatiu juvenil? Qui parla en nom de la joventut? La joventut no som el futur, som el present. I lluitem perquè el demà que volem sigui el nostre avui.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook