I ara, què?

Un any després tornem a la càrrega i de nou allò vell torna nou. Aquell 80% a favor d'un referèndum d'autodeterminació torna reconvertit en una nova majoria que denuncia les vulneracions de drets i llibertats i el judici contra els presos i les preses polítiques, per part de l'Estat espanyol. Això ens demostra que no estàvem del tot equivocats. La via encertada és la democràtica.

Ara bé, s'ha de reconèixer que no hem avançat gaire aquest darrer curs polític, per dir-ho d'una forma suau. Encara que sigui necessari tancar files en molts aspectes, davant un llarg etcètera d'atacs que hem patit, potser és hora també de fer autocrítica. No hem aconseguit la independència, i que totes les persones empresonades i exiliades tornin a casa no pot ser l'únic objectiu.

Hem de reprendre la iniciativa, anar per feina i no sols actuar de forma reactiva. Allò que és tan empordanès d'anar a la ideia. Retirar el 155 ha millorat la situació? És bo que hi hagi diàleg amb Madrid? Sí, però hem de ser més determinats. És la societat civil la que va posar el referèndum sobre la taula i la que el va fer possible. Ens urgeix marcar nous objectius compartits com a moviment polític, i nosaltres no podem fer d'espectadors. I si mai arriba un referèndum a l'escocesa, què farem?

No podem cedir la nostra lluita sols a les institucions. Hem estat capaços de parar un país, però, seríem capaços de governar-lo? I quan dic governar no em refereixo al govern de la Generalitat de la futurible República catalana. No! Em refereixo a un sentit més ampli del terme: a ser sobirans en un sentit quotidià. Què passaria si tots els nostres diners estiguessin en bancs catalans i no en espanyols o estrangers? Què passaria si estiguéssim afiliats a sindicats obertament catalanistes com passa al País Basc? Què passaria si deixéssim de pagar els nostres subministraments a empreses de l'IBEX 35? Què passaria...?

Passaria que seríem més forts i molt més a prop de ser sobirans de facto. És a dir, de ser independents. Hem d'aprendre a no dependre; qui té el cul llogat no seu on vol, que dirien a casa meva. Hi ha moltes fórmules, passant per la via pública, la privada (empreses i cooperatives), el tercer sector, moviments socials, etc. Busquem en cada cas quina ens és útil i, si cal, inventem-la. Som un país ideològicament divers; aprofitem-ho per portar amb naturalitat accions de desobediència a grans empreses com és el cas del "No paguem" contra Abertis i també iniciatives com Parlem.

No obstant això, seríem més? La gran pregunta! Hi ha altres aspectes a treballar en aquesta línia, com també a escala internacional o la diagnosi necessària i estratègia compartida dins l'independentisme entre altres, que són importants, que no podem oblidar i cal tenir presents. Però, deixem-nos de romanços. Volem la independència, o no? Doncs prediquem amb l'exemple i fem el que estigui a les nostres mans. No podem canviar l'opinió de França de la independència, però podem contractar SomEnergia i engegar Endesa.

Un dia com avui, no només ens serveix per demostrar al món les nostres aspiracions, també ens ha d'ensenyar (a nosaltres!) la força d'actuar coordinadament en petites (grans!) decisions. Utilitzem, dia a dia, aquesta força per conquerir la nostra sobirania. Manllevant A. Gramsci, mobilitzem-nos, però instruïm-nos i organitzem-nos!