03 de juliol de 2018
03.07.2018
Figueres

Projecte econòmic de Figueres: Demà, macarrons

El diner es queda en poques mans i no es genera classe mitja que multipliqui el diner, tal com passa al centre de Salt, com també passa a La Jonquera

03.07.2018 | 09:33
Norbert Font és professor d´economia i comerciant.

No és objectiu de l'article comentar la depriment situació de Figueres, sinó aportar idees a qui té capacitat de revertir la situació: la política. I sí que es pot. Una ciutat que va fer política durant anys per arribar a 50.000 habitants sense res més, i que no va acomodar la ciutat ni buscada feina als nouvinguts a Figueres ho va fer malament. Figueres té trencada la cadena econòmica de l'ascensor social, el teixit econòmic no genera classe mitjana d'ençà que va venir el Zara i l'Espai Gironès, només creem llocs de feina públics que, sent classe mitjana, decideixen només sobre el seu salari i no tenen efecte de multiplicador econòmic. Una classe mitja menestrala empobrida, botiguera en essència, ha deixat de contractar i no inverteix, no surt a compte. Aquest fet, i una forta immigració ha estat un còctel explosiu tal com va passar al cinturó de Barcelona fa 70 anys, el diner està aturat.

La primera reacció pública ha estat subvencionar els més pobres, que ha provocat un efecte crida i ha mantingut l'atur tan alt com en l'etapa recessiva, doncs el pressupost local no s'ha invertit a buscar elements per generar aquesta classe mitjana, s'ha gastat en salaris, subvencions i patrimoni. Tot ens porta a sortir a tots els índexs socials i econòmics per sota de la mitjana catalana. (DdeG. La meitat de Figueres en risc de pobresa). La immigració és tan alta que en determinats barris les classes desafavorides ja no confien en l'esquerra, voten dreta dura. (La Vanguardia. La paradoxa de C'S). La frontera té aquestes coses, tant que ens ha afavorit en passades generacions, avui ens perjudica de tal manera que l'Empordà està ple de putes i drogues. Ara ja hem entès que les franquícies no generen classe mitjana a Figueres, només llocs de feina baixos i lloguers pels hereus dels locals del centre, tancant un cicle econòmic de suburbi, el diner es queda en poques mans i no es genera classe mitjana que multipliqui el diner, tal com passa al centre de Salt, com passa a la Jonquera.

La direcció cap a la solució en l'àmbit turístic la marca bastant bé l'article de La Vanguardia Salvarà la cultura las ciudades?. Diu que: Els edificis per si sols no generen activitat, no tenir la casa Dalí activa és absurd si la tens en propietat, diu que: no és només un problema d'aparcament i circulació, és entendre el comerç de tota la ciutat i sobretot, entendre que l'Oficina de Turisme és generadora d'activitat, i que per això ha d'estar al costat del Museu. El Casino també és generador d'activitat, el fet de fer un edifici vistós no serveix per generar teixit social i tenir-lo parat és un dany irreparable doncs perdem cada any capacitat en generar recursos i els nens acaben fent música o pintura en altres ciutats, o no ho fan.

Ens falta un element exogen generador de flux econòmic. Després de la presa de pèl que ha estat el Circ, caldrà preparar el Castell o fer les paus amb el Museu Dalí, tot i que tot això tampoc serà suficient.

Amb urgència, cal demanar un SOS a la Generalitat per pagar el cost de la immigració. Si cal, s'han de prendre mesures com a Vic, mai és massa tard per afrontar el fet, però el problema és d'una dimensió impossible per a nosaltres sols, no tenim recursos suficients i hem d'invertir i preparar la ciutat per ser indústria en Logística i TICs. La indústria avui dia són aquests sectors, i el creixement de feina i benestar tenen aquesta direcció.

Preparar la ciutat per ser centre de TICs vol dir crear una biblioteca al voltant de l'EOI oberta els caps de setmana com a aula d'estudi universitari, vol dir sala d'ordinadors associada a la Universitat Oberta de Catalunya com el centre que ja té Salt. Vol dir crear cicles formatius en relació a l'oferta de feina, sobre logística i TICs, i no a l'inrevés. Actuar com viver associat d'empreses, buscar persones que ja saben d'això i són adequades, i acollir mitjançant aquest triangle de cicles, UOC, empreses existents, de viver, de logística, de noves tecnologies amb el caliu fiscal necessari perquè generi aquest teixit, i hem d'entendre que no ho fa per si sol, però si és generador de classe mitjana que és el motor d'activitat i el benestar. És crear un clúster logístic no preparar un polígon industrial, és generar activitat no fer patrimoni.

No serà com demanar macarrons per demà, però podem començar al maig 2019, des de o fora dels partits polítics, veig que sí que es pot i sí que és fàcil, ara faltarà que no es barregi amb procés i les idees dels que manin siguin compartides i amb paciència. Serà a molt llarg termini, com a Girona... ara bé, ningú se'n recorda, però Girona era molt tronada i ho van aconseguir, van tardar 30 anys. Ara, ens toca a nosaltres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook