Vagi per davant que qui subscriu ni simpatitza ni està vinculat a cap ideologia de extrema dreta, ni dreta extrema (més civilitzada...), i de fet tenir de dir això ja es preocupant. Però com la defensa dels drets humans sense concessions a lo políticament correcte pot confondre a persones “emocionables” al pensament únic solidari...cal dir-ho. I si cal preciso una mica més, pensament únic solidari i políticament correcte, seria aquell que clama al cel i s’esparraca la vestimenta, pels efectes de la injustícia emfatitzant els arguments humanitaris, fent abstracció o mirant cap a una altra banda en relació a les causes (en aquest cas a les causes de l’augment exponencial de moviments migratoris). Hi ha molta hipocresia i també molt de màrqueting solidari (i patrocinadors...) amb aquest tipus de solidaritat.

Al final que provoca això? Ens passarà com a altres països, on el “bonisme” de certs moviments, certs mitjans i organismes, ampliat i estès a altres sectors populars de “bona fe”, està provocant la reacció de creixents sectors de classes mitges i baixes, no visibles, no mediàtiques, etc. que sovint no voten o acaben votant opcions de dreta, que comencen a estar fartes d’aquesta elit benestant, artística, cultural, acomodada (clar que hi ha honroses excepcions, però aquestes queden diluïdes en el context), que per les raons que sigui... es preocupa més pels refugiats de fora, però molt poc pels “refugiats” de dins. O sigui les creixents capes socials locals, i no sols les que estan al llindar de la pobresa, o sigui les classes mitges empobrides, que en el nostre entorn arriben ja al 60% de la població!

Es evident que la creixent lacra dels refugiats (que anirà amés per cert -el que veiem es un joc de nens-), es un greu problema i que els milers de persones que moren a la Mediterrània, mai s’han vist com fins ara, que hi ha governs i institucions responsables, que la UE podria fer més, que les ONG podrien tenir més ajuda, que....

Tota aquesta queixa queda molt be, es molt progre, però ja ho sabem i se sap de fa molts anys, molts...I els governs ho saben. Es veia venir i la causa no la volem veure per que no ens interessa, ens compromet i ens interpel·la excessivament.

Fa molts anys, quasi 30 ja, que el President del Club de Roma Aurelio Peccei (un organisme vinculat a Nacions Unides, centre d’estudis prospectius, consultor i assessor de governs), va advertir a Europa, en relació als refugiats,que en un futur “vendrán a millones y los esperaremos con metralletas...”. I més en concret per reblar l’argument, “si no se cambia el modelo económico imperante”.

Ja fa més de 20 anys, en un documental realitzat per Mans Unides, aconseguint imatges via satèl·lit, es podien copsar tres grans columnes de punts (persones) que transitaven en temps real, per les tres rutes que llavors hi havia de refugiats pel nord d’Àfrica: Marroc/Sàhara, Líbia/Sahel i la banya d’Àfrica (ara n’hi ha moltes més). I no ens enganyem, el problema no són les màfies. Espantall que agrada molt utilitzar als governs occidentals. La pregunta real i crua es ¿perquè hi ha milions de persones que volen marxar dels seus països?

La combinació de dictadures neocolonials, sequeres extremes, de fam de fusta combustible, de fam estricte, de guerres provocades, de malalties fora de control i l’eclosió d’estats fallits per arreu, fomentada per les grans potències i interessos transnacionals, per tal de tenir societats trencades i manipulables, senyors de la guerra, polítiques tribals i religioses, etc. donen com a resultat que la situació sigui tan explosiva, com implosiva i decadent, per no dir medieval. No hi ha futur i en algunes zones ni present.

Aquesta es la veritable causa i el problema que, per cert, està molt associat a l’actual model de globalització i al lliure comerç i que ha portat després d’anys d’estralls a l’actual ona de proteccionisme. Si en el seu dia, s’hagués reclamat, molt més fermament (al contrari, va ser criminalitzada) i articulat una veritable mundialització democràticament regulada en el marc de Nacions Unides i no una globalització neoliberal fora de control, en mans de multinacionals i transnacionals, ara no tindríem aquests problemes.

Mirar cap altra banda i està contra el fet que morin persones ofegades, queda be, es humanitari, provoca la llagrimeta solidaria, dona feina a les ONG, etc. però no resolt el problema. El problema es diu globalització i canvi climàtic. Que diem sobre això?

Si no s’aborden les causes, i no s’aborden, en vindran a milions de refugiats (ja estan venint) i no hi caben al Nord, ni a Europa, ni a EEUU, ni a l’Estat espanyol, ni a Catalunya. La capacitat d’absorció no sols es limitada, es inviable i en molts casos el que provoca es desestabilització social, quan tenim les xifres d’atur que tenim i els índex d’immigració tan alts que tenim. Ah! I sense voler malpensar...que pugui haver-hi interessos solapats de patronals, en atraure ma d’obra barata, per fer baixar els ja de per sí baixos salaris que tenim a l’estat espanyol.