13 de març de 2018
13.03.2018
40 Años
40 Años
A Contracorrent

Quasi el 50% de la població?

Ja fa temps que s'afirma que la pobresa es invisible, però quan les dades son tan esfereïdores (Figueres), hi ha qui es fa el cec per no veure-la

13.03.2018 | 10:41
Toni Salamanca, consultor i formador.

Recentment s´ha publicat un exhaustiu informe sobre el nivell de pobresa a Figueres; d´aquest informe s´ha fet ressò aquest Setmanari i altres diaris. Les dades, de fet, no són noves, però aquest informe les detalla i actualitza de forma molt documentada i ordenada.

No obstant, tot i que aquestes dades es veuen a venir fa temps, semblaria com si el "pentapartit" de l´ajuntament (per tant oposició inclosa), no les veiessin. Pot ser deu ser una forma molt "sui generis" de respondre a una altra dada molt interessant, hi es el nivell d´abstenció a les darreres eleccions municipals, de l´ordre del 50%. No fa falta ser gaire politòleg, per correlacionar el 50% d´abstenció i el 50% de població desfavorida.

La pregunta seria: què s´ha fet per arribar fins aquí els darrers anys?, doncs la llum vermella ja fa temps que deuria estar encesa, a la casa de la vila i a la seu dels partits, però també a la societat civil figuerenca i empordanesa.

Molt em temo que el que s´ha fet es mirar cap a una altra banda, especialment cap a la banda del turisme, sense saber que apostar tot al turisme de masses especialment (altra cosa seria el turisme sostenible, rural, ecològic, etc.) el que provoca, i s´ha demostrat i es demostra a Barcelona ciutat, a Balears, Costa Brava, etc. són baixos salaris per una majoria, en un marc de guanys i plusvàlues per una minoria (selecta minoria d´entre un 1 i 5% de la població).

Però no seria suficient aquesta lectura, ha d´haver-hi altres explicacions. Una d´elles ens la pot donar el fet que davant aquestes esfereïdores dades, gent del "carrer", dies passats dubtava de la credibilitat o exactitud d´aquest informe.

I aquí es on entra el fenomen de la invisibilitat de la pobresa, per una banda i la interiorització de certes classes mitges del "centre" de no interpel·lar-se pel seu estatus de classe mitja a la baixa, en un entorn urbà de museus, biblioteques, restaurants, serveis, botigues, etc. Si això afegim que alguns líders polítics o institucionals, que treballen a Figueres, no hi viuen, o si hi viuen es al centre, i no als barris de la perifèria, hom podria pensar que viuen a una bombolla i a partir d´aquesta bombolla modulen i donen forma els seus plantejaments polítics (inclòs el no veure el perill de fractura social que albiren aquestes dades, perill que es ja una realitat a alguns barris).

Per altra banda es cau en la temptació de qüestionar l´informe a partir de la simplificació de posar en un mateix paquet, a partir del titular periodístic, tota la pobresa. Es evident que no tot el 50% de la població es pobre de solemnitat, doncs ni cinc seus de Càritas, ni cinc de Creu Roja, ni el triple de serveis socials donarien a l´abast. Cal no ser demagog o de mala fe, a l´hora de fer una interpretació interessada desqualificant l´informe.

El 50% resultant es la suma dels diferents nivells i àmbits de població en risc d´exclusió social, que inclouen des del percentatge de població que no arriba a final de mes, el que te dificultats per pagar els subministres bàsics, els que no els poden pagar (pobresa energètica), els que no poden fer ni una setmana de vacances a l´any, els que no poden tenir vehicle propi, els que tenen problemes amb el lloguer, els que requereixen de serveis socials i menjadors, els que sobreviuen amb el subsidi assistencial (PIRMI), segona ciutat de Catalunya després de Salt, etc. etc. etc.

Si això sumem un 25% d´immigració, dels més alts de Catalunya, un índex d´abandonament escolar als 17 anys, del 28,6% també dels més alts de Catalunya, i un índex de persones a l´atur sense cobrar cap tipus de prestació, òbviament tenim tots els ingredients per tenir una societat dual, deprimida i contingudament crispada, que per més festivals i festes locals constants que se li ofereixin, ni per més tramuntana que faci, no aconseguirà tapar.

Per altra banda una dada ben significativa es la renda familiar disponible a Figueres, molt per sota de la mitja catalana (Catalunya 31.340 euros, Figueres 21.740). Quasi 10.000 euros de diferència!! Però això ens temem ens porta altre cop al model econòmic imperant d´apostar tot al turisme i als serveis. S´ha dit i repetit aquests darrers mesos en nombrosos informes, que a més turisme de masses, més baixos salaris pel conjunt de la població, i darrerament, atesa la creixent precarització del mercat de treball, amb sous de 3 i 4 euros l´hora, més treballadors pobres, es a dir persones que tot i tenir un treball no arriben ni a cobrir despeses bàsiques i necessiten d´ajuda social.

Està clar que calen unes mesures de shock urgents però també una sinergia entre agents socials, politics, econòmics, gremials, etc, fent pinya i esperonant, perseguint i exigint (amb propostes serioses) a la Diputació, Generalitat i Estat espanyol. Que siguin del mateix color polític no els eximeix de reivindicar.

No juguem als daus, ni a resar per tal que no passi res més del que ja està passant, Figueres està en un procés d´implosió que pot derivar en brots d´extrema dreta, brots de violència social o moviments cantonals, que paradoxalment poden escombrar els mateixos que estan mirant al cel. Que després no es queixin.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook