Hem viscut unes dates especials on l'activitat d'escriure s'omple de sentit als centres escolars; escriure la carta als Reis, una felicitació de Nadal, un desig per a l'Any Nou, una recepta nadalenca o el poema de Nadal. Són ocasions especials on l'escriptura juga un paper clau.

Pensem per un instant, quants tipus d'escrits fem en un dia qualsevol? Quins ens resulten realment plaents i estimulants?

Sovint ens centrem a fomentar el gust per la lectura en els nostres infants i joves, però m'agradaria reivindicar un espai per encomanar el gust per escriure.

És molt decebedor sentir l'expressió jo no sé escriure o a mi no m'agrada escriure. Hauríem de reflexionar sobre quins desencadenants han pogut provocar aquestes actituds de rebuig. El desenvolupament del gust per l'escriptura és una actitud emocional que està condicionada per l'experiència que hagin tingut els infants i joves al llarg dels anys.

Hem de col·laborar en la construcció d'aquesta actitud i ho aconseguirem en major o menor grau en funció del valor que li atorguem, i de la nostra capacitat per captivar-los a partir de les situacions creades a l'aula.

Tothom guarda en la seva motxilla milers d'històries i de moments que es poden convertir en un escrit. Per què no aprofitem les vivències dels alumnes per experimentar i fer venir ganes d'escriure de forma lúdica i imaginativa? Els gustos, les preocupacions, els desitjos, els secrets, les emocions, són alguns dels exemples que podem proposar.

Resulta molt gratificant buscar dins de cadascú i omplir un paper en blanc, escrivint de forma més lliure i espontània, i, si ve de gust, compartir-ho amb els companys.

Escriure ens commou, ens conforta, ens calma, ens fa imaginar escenes noves o reviure emocions passades, per què no dediquem uns minuts diaris a l'escriptura personal?

(Pili Arnáiz Pérez és l'autora de l'article d'opinió Editorial Educativa del suplement Diàlegs d'Educació que publica mensualment l'edició impressa del Setmanari Empordà).