El debat sobre si cal fer deures a casa o no, està molt present entre els estudiants, les famílies i els mestres. Les finalitats que s'han donat als deures al llarg dels anys han sigut moltes i variades. Segur que me'n deixo, però algunes són: acabar la feina que el nen no ha acabat a classe i que el mestre tenia previst fer que fes aquell dia; practicar la feina que s'ha fet a classe; penalitzar el nen; que el nen agafi hàbits d'estudi; relacionar la feina que s'està fent a classe amb el món exterior, amb la vida quotidiana i amb la família o preparar la feina que es farà a classe els propers dies.
Jo em decanto per les dues últimes finalitats i amb això ja estic dient que no descarto que els nens facin deures fora de l'escola. Això sí, amb unes finalitats educatives i socials molt definides. Primer de tot, que no els vegin ni els visquin mai com un càstig i, després, que els convertim en una oportunitat de connectar societat i escola.
El meu camp de treball és el de l'educació matemàtica (EDM), que lligo amb l'educació per a la sostenibilitat (EDS). Si ens hi entretenim una mica, trobarem propostes per fer al nen que, a partir de les matemàtiques (o dels altres àmbits curriculars), els permetin relacionar la feina que es fa a l'escola amb els assumptes econòmics actuals, les problemàtiques ambientals o la situació social i cultural.
Quina preparació ha de tenir el mestre?
Quina preparació ha de tenir el mestre?
Economia, medi ambient, societat i cultura. Els quatre pilars de l'EDS. Quina preparació ha de tenir el mestre per poder proposar deures d'aquesta mena? Ha de ser un mestre amb una gran formació disciplinària, didàctica i metodològica acompanyada d'una rica cultura general, capacitat creativa i voluntat de respecte a la diversitat de pensament i maneres de fer. Com més ben preparat estigui en tots aquests àmbits, més capacitat estarà per a relacionar-los amb sentit, coherència i efectivitat.
Per preparar-se, li caldrà formació reglada, però també li anirà bé llegir novel·les, viatjar, estar al dia de l'actualitat, parlar amb persones amb diferents perspectives del món. En resum, li cal estar format en tot allò que l'ajudi a establir i fer establir als nens bones connexions entre el que està treballant a l'escola i el que està aprenent i vivint fora del centre.
(Teresa Calabuig i Serra és l'autora de l'article «A fons» de l'última edició del suplement Diàlegs d'Educació, que publica mensualment l'edició impressa del Setmanari de l'Alt Empordà).
