21 de novembre de 2017
21.11.2017
40 Años
40 Años
A Contracorrent

República Matrix

Mentre uns segueixen amb la "República catalana", altres reclamem "Llibertat, Amnistia i (no gosem dir, també), Estatut d'Autonomia"

21.11.2017 | 15:49
Toni Salamanca és formador i consultor.

És evident que el xoc de trens ja s'ha produït, el xoc, el descarrilament, les destrosses i els ferits. O sigui el "155", els empresonaments i tot el que està acompanyant l'impacte del xoc amb un radi d'acció molt més gran del que sembla, més enllà de la intervenció de les institucions d'autogovern. Però pel que veiem, el processisme més enfebrat i l'independentisme més radicalitzat, diuen una cosa i fan una altra a la vegada. Que potser ens volen entretenir com si el xoc de trens fos un "joc de trons"? Increïble.

És realment esperpèntic, tot i la greu situació en la qual estan, empresonats i "exiliats", que cal lamentar i condemnar, que les declaracions, gesticulacions, posades en escena, convocatòries, crides, atacs, plets maniqueus (sobre el bé i el mal...-a! Junqueres si abans de començar a governar ja ens amenaces amb bons i dolents-) i en general tot el relat del processisme (altre cop) segueixi sent una barreja de realitat virtual (República Matrix?), propaganda, brindis al sol i, oh! ara també, algunes tortuoses autocrítiques (tortuoses en tan poc clares, exculpant responsabilitats).

És realment sorprenent, com en lloc de fer autocrítica seria i franca, pel que va passar el 25-26 d'octubre, en tant no s'havia previst res, no hi havia pla B, no hi havien estructures d'estat, no hi havia capacitat de gestionar i consolidar la DUI, etc., etc. en el seu lloc se segueixi fent creure a la població que no ha passat res, quan els mateixos condemnats s'estan retractant i reconeixent que no va haver-hi DUI, que acaten el 155 i la Constitució, etc., etc. La cirereta, la posen, els més "sincerats" quan diuen, davant les crítiques, que sí, d'acord, s'han fet algunes coses malament, però caldrà reconèixer també, que mai s'havia arribat tan lluny en el procés d'independència. Com per altra banda les mobilitzacions segueixen sent multitudinàries (obviant, que molta gent que es manifesta actualment, no ho fa per la independència, sinó per solidaritat amb els exiliats i empresonats i en defensa de les institucions catalanes) es segueix enganyant al poble català (especialment independentista) generant més expectatives encara (república catalana, procés constituent, etc.).

La crua realitat, és que hem tornat enrere, volent fer el salt mortal. Que hàgim d'estar més enrere del 1978, sense autogovern i cridant pels carrers, "llibertat, amnistia, estatut d'autonomia" hauria de fer caure la cara de vergonya a no pocs polítics, líders, governants (tot i estiguin injustament a la presó, doncs és evident, que podrien ser encausats, però no pels delictes que se'ls imputen). Però clar, si ells no fan autocrítica, la crítica se la troben feta des de fora. Interessadament sí, demagògicament també, però si no la fan seriosament i segueixen amb el "procés", seguim amb el victimisme i el bucle de mai acabar.

Per altra banda, les eleccions estan damunt, on tothom està contra el 155, però tothom (del món sobiranista), es presenta a les eleccions. Fins i tot la CUP, que les considera il·legals i il·legítimes!, però també es presenten... Cura de realisme de tot el món sobiranista? Perfecte. D'acord. Ara be, una certa hipocresia es desprèn especialment de tots aquells que creuen i diuen que "som República", quan en realitat són unes eleccions autonòmiques, en el marc de la Constitució i dins el Regne d'Espanya. De quina "República" parlen tota aquesta gent? A quin extrem estem arribant de simbolisme i autoengany?

Però el greu no és això, el més greu és que els corrents independentistes més hiperventilats, vinculades a la societat civil (les seves expressions polítiques són ja més realistes i molt més calculadores), estan utilitzant un argumentari maniqueu, que ja va bé als respectius partits (doncs els hi fan la feina bruta) i que considero d'extrema virulència demagògica, i és el "o estàs contra el 155 i amb la República (catalana) o estàs amb l'Estat espanyol i la Monarquia". El nivell de polarització que es pretén provocar és evident, deixar sense espai polític, discurs i relat, els que estan contra el 155, però també contra la DUI i tot el que penja d'aquesta (unilateralitat, confrontació, fugida endavant, però sobretot, no connectar amb la realitat: hem tornat al 1977, quan tornava Tarradellas, i per tant, no estem el 2032, on sembla que ERC situa el moment de la República catalana (informació d'última hora en el moment d'escriure aquest article). Però com ja estem entrant en campanya electoral, l'autocrítica d'"ens hem equivocat" o "necessitem 15 anys encara per poder implementar la independència", queden dissipades per la cridòria "Som República" i "llibertat presos polítics", i els moviments i maniobres electorals.

Però tornem a l'argumentari del "o estàs amb mi o contra mi". Resulta un greuge de molta "mala llet", permeteu-me l'expressió, que els que llancen aquesta frase verinosa, a més hipòcrites -doncs han sigut els primers a acceptar per realisme el 155-, pretenguin fer-nos creure que es va declarar la República el dia 26 d'octubre, que hi ha un govern republicà, que hi ha una estructura estable, per mínima o simbòlica que sigui, que hi ha uns dispositius preconstitucionals (de constitució catalana) a l'exili o en algun enlloc desconegut, que hi ha algun país (Facebook, pot ser?) que ha reconegut aquesta "República", etc., etc. Estem davant d'una República "Matrix", virtual i en la imaginació de no pocs líders independentistes.

En canvi, molts dels que ens reclamem republicans de tota la vida, que fa anys i panys lluitem amb aquesta perspectiva, que alguns (els més grans, van patir presó i tortura de veritat, no cops de porra..., i molts van morir per ella), que molts, fa anys, ens hem deixat la pell pels valors republicans (de llibertat, igualtat, fraternitat), que fa molts anys, estem lluitant contra l'actual estat de deteriorament social, involució democràtica, reforma de la constitució exprés feta pel PP-PSOE, objectius de dèficit i retallades, etc., etc. que per cert, no pocs independentistes van acceptar, o van queixar-se amb la boca petita, o han donat suport des de fora, com que no van deixar caure al Govern, ara resulta que tots plegats ens titllen de monàrquics i de fer costat al govern espanyol! Impressionant. Brutal. Estratosfèric. "1984" en estat pur: "la veritat és la mentida". O si voleu, com avui es coneix: Postveritat, crua i pelada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema