Històricament, el rol de les famílies a les escoles i instituts ha estat baix o nul. Fins als anys 70 o 80, en la majoria de centres educatius, els vincles entre docents i mares/pares es limitaven a alguna entrevista, sobretot si alguna cosa no rutllava. L'escola esperava dels progenitors que portessin els fills/es al centre en condicions, que vetllessin pels deures, etc. i aquests acceptaven els veredictes de l'escola que arribaven a través del butlletí de notes.

Els vincles entre docents i famílies han estat, en termes històrics, a la perifèria de l'escola. Però des dels anys 80 i 90, els vincles amb les famílies han anat guanyat protagonisme en la vida quotidiana de l'escola. Fins al punt que, els darrers anys, la recerca ens aporta una dada que reconfigura aquests vincles: les bones (o males) relacions entre docents i famílies, tenen a veure amb l'èxit i/o el fracàs escolar.

Un aliat clau

Un aliat clau

Així, les famílies, que havien estat un actor secundari sense un lloc clar al centres educatius, emergeix com un aliat clau a l'hora d'assolir la missió de tota escola: que tots els infants gaudeixin d'una socialització rica, positiva i plena d'oportunitats i que tots assoleixin les competències mínimes que socialment hem determinat.

Aquest nou paradigma ressitua les famílies al cor del projecte escolar, ja que avui, sense totes les famílies no es pot construir una bona escola o un bon institut.

Les famílies estan deixant de ser part del problema per esdevenir una part clau de la solució en molts centres. Amb les famílies, l'escola i l'institut poden ser millors per als alumnes, els docents i els propis progenitors. Ara bé, cal tenir en compte que no totes les famílies eduquen i viuen des dels paràmetres habituals de la classe mitjana blanca i autòctona. Això obliga els docents a construir diversos ponts per tal que cada família, partint de la seva realitat, pugui entrar a l'escola i formar-ne part.

I cal reconèixer que aquest és un repte tant complex com important. Així, com a conclusió, podem dir que avui, construir un centre inclusiu que construeixi igualtat d'oportunitats educatives per a tot l'alumnat ja no és possible sense un bon vincle amb totes les famílies.

(Jordi Collet és l'autor de l'article «A fons» de l'última edició del suplement Diàlegs d'Educació, que publica mensualment l'edició impressa del Setmanari de l'Alt Empordà).