Es pot dir més alt, però no més clar!: "Ens han enredat amb la DUI, i tenim el 155, volien la independència i ens hem quedat sense autonomia". Però de fet, atenció, ni la DUI era tal, doncs ara ja és evident que no tenia efectes jurídics, ni reconeixement internacional; ni el 155 sembla que pretengui la suspensió de l'autonomia (que no vol dir que no hi hagi una caça de bruixes en tota regla). I doncs?

Hi ha d'opinions, per a tot els gustos i pensaments. Però la veritat, tot plegat em recorda cada vegada més i per ambdós costats, a 1984 de George Orwell. El nivell de desinformacions, desmentiments, veritats a mitges, contradiccions, rumors (de pactes sota mà i de pactes trencats), etc., etc. ens està portant a un marc quasi permanent de "postveritats", que crec acabarà amb el que pot quedar, en els sectors centrals de la ciutadania, de pòsit d'interès amb la política com art del possible i amb una certa capacitat per participar activament en afers públics.

És evident, que els dos extrems, cada vegada més polaritzats, no atenen a raons, ni a pensament racional, ni menys al sentit comú (si voleu, connectar amb la realitat o el principi de realitat). És evident, que els sectors centrals, "les banderes blanques", que haurien d'estar més i millor representades políticament, estan orfes de partit i de polítics. De fet, pràcticament estan desapareixent, retrocedint i quedant-se sense espai o quedant-se a casa. Poca broma, quan sociològicament s'ha d'admetre que està guanyant la partida al carrer, a converses, a les famílies, amics i grups, l'estàs amb mi/nosaltres, o contra mi/nosaltres. Has d'estar amb la "rojigualda" o amb l'estelada forçosament? No en el meu nom. I ara amb les eleccions del 21-D ens voldran tornar a polaritzar. No ho permetem. Siguem valents amb un discurs potent i diferenciador.

És coneguda la famosa frase de "no son temps per a la lírica", en el sentit que tot posicionament central, reformista o de cerca de solucions possibles i factibles, és difícil que s'obri camí. Està condemnat i criminalitzat. Que ho estigui enllà de l'Ebre és greu, sí, però a mi m'interessa la meva realitat. I en aquest costat de l'Ebre, l'única solució al plet Catalunya/Espanya, malgrat la que està caient segueix sent la independència, i ara, la república? Una república que neix més nua i simbòlica que mai? Un brindis al sol revolucionari? O una república fallida, per realisme.

D'acord, potser s'ha posat el fre, abans que fos massa tard i que el delicte de rebel·lió estigues, llavors sí, fonamentat. És evident que ara no ho està, ja que ni és el que es va votar al Parlament, ni s'ha reconegut públicament (ni al Butlletí Oficial del Parlament ni al Diari Oficial de la Generalitat), ni s'han fet crides violentes a la rebel·lió, els dos supòsits contemplats penalment (és més, s'ha acceptat sense gaire oposició, ni mínima, la dissolució del Parlament i els traspassos de poders a L'Estat. Una certa oposició de Puigdemont, més com a gest simbòlic, que no pas polític o efectiu, després que els seus l'hagin tirat als peus dels cavalls).

Ara bé, dit això, no s'entenen moltes coses. Moltes. Però començarem per les dues perles més hipòcrites de totes. Primera: No es podia anar a unes eleccions autonòmiques com a mal menor, ja que era una traïció (sembla que va ser això el que va tirar enrere a Puigdemont, quan estava a punt de convocar-les), i en canvi ara, no és una traïció participar en unes eleccions autonòmiques, convocades pel Govern central i amb no pocs organismes intervinguts de la Generalitat. Que els mateixos (socis) de Puigdemont, que li van dir traïdor, siguin els primers a decidir participar en les eleccions del 21-D, no sols és un escarni per Puigdemont (tot i la muntanya russa que ha conduït, forçat o no), és un escarni polític general, una burla al mateix "procés" i d'una poca fiabilitat més gran encara que la del mateix Puigdemont.

Segona perla, i aquesta també es digna de passar a la història; els qui més han burxat, cridat, forçat, accelerat, amenaçat, gesticulat, etc., etc. per la DUI durant mesos i mesos, aliats "antisistema" del Govern, no passen ni 48?h!!!, del "155", que es desmarquen del Govern, dient que no hi havia capacitat per declarar la independència, ni estructures d'estat per poder-la tirar endavant!!! I fins i tot s'atreveixen a titllar al Govern d'incompetent (Govern que han donat suport fins a l'últim minut al Parlament, davant les TV, fent-se fotos al costat de Puigdemont). Inaudit!! Hipocresia elevada a la màxima potencia. Que potser no ho sabien això, quan amenaçaven de trencar el govern dies abans??!! Increïble. Amb aquests amics, no ens calen enemics.

Però seguim, perquè el nivell de perplexitat i despropòsits és monumental. I atenció, que no digui res del PPSOE o Ciutadans, dels aparells de l'estat, del Govern o la Fiscalia, dels jutges, la FAES, etc., etc. és perquè era d'esperar una reacció reaccionaria, que ja advertíem i vam advertir repetidament, a partir del moment en què es trenca la legalitat espanyola els 6 i 7 de setembre, que continua l'1-0 (per legítima que fos la mobilització popular) i finalment amb la declaració de la DUI el 26 d'octubre. Però a tots els que advertíem de les conseqüències, cosa que haguessin hagut de fer els que dissenyaven les estratègies... Se'ns deia torracollons, botiflers, cagadubtes, equidistants, ambigus, etc. Doncs bé, ara resulta que no pocs periodistes que també atiaven i donaven cobertura al procés, ara diuen que és temps pels pragmàtics..."A buenas horas, mangas verdes"... Però seguim amb la perplexitat.

Segons els diferents fulls de ruta, en cas de que vinguessin mal dades, s'havien de protegir físicament i amb resistència passiva, les institucions catalanes i altres centres estratègics de la ciutat, doncs bé, cap resistència ni cap crida a fer-ho, sembla que per evitar que les penes previstes passessin de sedició a rebel·lió. Més, si tant s'estava contra el 155, com és que no passen ni 72?h que tot l'independentisme ja dóna per bo, presentar-se a les eleccions?

Per realisme, molt bé, llavors com és que no van ser realistes i fer costat a a totes Puigdemont quan ja tenia la convocatòria a punt, i a punt de fer la roda de premsa? També es parlava molt de dignitat els dies previs a la DUI, el dia de la DUI i els dies posteriors. Com és que tot el Govern en ple, no es va quedar a Palau tancat, i el mateix els diputats independentistes al Parlament, fent una crida a la població i les seves bases socials, per defendre la "República"? Posteriorment s'ha reconegut, sí, per evitar que els 10-15.000 efectius de la PN i GC sortissin dels ports de Barcelona, Tarragona i altres indrets, i per evitar els delictes de rebel·lió. Però això s'ha dit posteriorment, ja que el President Puigdemont se'n va anar a les Fires de Girona, altres Consellers van desaparèixer (Romeva), altres se'n van anar a veure trens antics a Sant Cugat i altres, la perla de la perla (Junqueras), ja advertien, de perfil (com sempre) que "en els dies vinents, s'hauran de prendre decisions difícils d'entendre".

Efectivament, no entenem que per no calcular bé, en lloc d'estar a les portes de la independència, ara hàgim de lluitar tots, per reconquistar l'autonomia. El negoci de Robert de les cabres.