Aquest abril, 153 alumnes de primer de Batxillerat i onze professors de vuit instituts altempordanesos, Alexandre Deulofeu, Castelló d'Empúries, Cendrassos, El Pedró de l'Escala, Narcís Monturiol, Olivar Gran, Ramon Muntaner i Vilafant, vàrem realitzar conjuntament una segona edició del viatge de memòria històrica als camps de concentració de Dachau, Mauthausen i Güsen, i al castell de Hartheim.

En aquells esfereïdors recintes controlats per les SS hi van ser deportats una quarantena d'empordanesos i milers de catalans republicans després de ser detinguts per l'Exèrcit alemany, durant la Segona Guerra Mundial. Entre aquests hi havia fills d'Agullana, Castelló d'Empúries, Figueres, l'Escala, Maçanet de Cabrenys, Portbou o Viladamat, entre altres pobles.

Les condicions de vida en aquells camps foren d'una cruesa inimaginable. Com explicava l'exdeportat i escriptor Joaquim Amat-Piniella en una entrevista a Montserrat Roig el 1973: "La primera cosa desagradable de debò va ser trobar-se amb altres espanyols que eren allà al camp des de feia un quant temps: eren veritables esquelets. Estaven molt prims, completament desnodrits i amb les cares plenes de barrancs i de crostes, i de cops, i de blaus, i tots coixejant. Llavors sí que vaig veure que no en sortíriem."

Com a professors d'Història i, alhora, com a membres del Grup de Treball Exili, Deportació i Holocaust dels instituts de la comarca de l'Alt Empordà, volem que aquests aspectes tan vergonyants de la nostra història recent siguin coneguts i viscuts profundament pels nostres alumnes. I tant parlem dels horrorosos fets històrics fruit de la barbàrie dels nazis, com de l'oblit injustificat en què la nostra societat, ja democràtica, els ha sotmès.

En aquest sentit, i per tal de mostrar el nostre record i admiració cap a les víctimes, vàrem organitzar a Mauthausen un emotiu homenatge davant el monument de les víctimes republicanes espanyoles. Acompanyats d'autoritats locals i del delegat de la Generalitat a Viena, tots els alumnes rere una bandera republicana varen participar-hi amb un colpidor silenci, mentre alguns joves llegien el nom dels empordanesos deportats, recitaven poemes de Miguel Hernández i de la poetessa jueva Gertrude Kolmar, i entonaven cançons republicanes. L'acte es va tancar amb el cant col·lectiu de L'Estaca, himne de l'esperança que enderroca dictadures.

Tota una lliçó de memòria compromesa amb els valors de la democràcia i els drets humans. Com a grup, creiem que compartir amb joves de setze i disset anys (el nostre futur) aquesta cerimònia va ser un exercici molt constructiu i necessari. I més tenint en compte la desmemòria històrica que ha patit aquest país en tot allò referent a la repressió franquista.

No en va, Espanya és el segon país del món després de Cambodja amb més fosses comunes per obrir. Tanmateix, cal recordar la generosa tasca de les associacions de memòria històrica com l'Amical de Mauthausen o El Triangle Blau, alguns importants estudis com el de Montserrat Roig Nit i boira, o testimonis en primera persona com el de Joaquim Amat-Piniella o Neus Català, que d'ençà els temps més dífícils han donat a conèixer a fons el drama dels deportats i deportades.

També, cal esmentar les primeres experiències innovadores d'alguns educadors, com les del figuerenc Fernando Aisa, que, des de l'institut Narcís Monturiol, va iniciar ja fa molts anys col·laboracions amb l'Amical de Mauthausen i promovent amb aquesta finalitat intercanvis d'alumnes amb diversos països europeus, entre els quals Alemanya o Polònia.