Fugim del tòpic i anem "a fons". La formació més exitosa d'un jove és aquella que l'ha aconseguit empènyer cap a la continuïtat formativa, fins i tot una vegada que hagi iniciat la inserció laboral o professional."Continuar aprenent... la clau de l'èxit", és una frase que vaig compartir amb vosaltres, lectors, ara ja fa un parell d'anys. Repetir-la de nou i fer que els joves estudiants la interioritzin no és ni demagògia, ni partidisme i encara menys política fugissera.

Es tracta de centrar-nos en un dels valors de la societat, en les necessitats d'una sòlida bastida social i en els requeriments per a la projecció personal de cadascun dels seus individus, com a persones, com a ciutadans i com a professionals. Una societat, dita avui moderna, té com indicador la qualitat formativa dels seus membres, dels seus ciutadans; aquells que, una vegada inserits en el món de la professió o l'ofici, visualitzen la formació permanent com a senyal d'habilitat, aptitud i expectativa professional.

Per apropar-nos a aquest repte social ens cal centrar-nos, des del món educatiu, en tres aspectes claus: Encertar en la qualitat dels aprenentatges: no es tracta de capgirar els espais i el temps d'aprenentatge; ens hi va preservar els continguts de qualitat, organitzar-los i assignar-los valor dins el procés d'aprenentatge.

Posar l'accent en la mirada del docent cap al jove, crear vincle i generar expectatives de mirada llarga.

Diversificar els recursos d'orientació i de formació a través d'una xarxa d'acompanyament al jove que possibiliti la flexibilitat d'itineraris i doni credibilitat a una àmplia opció de tria.

Les aules estan plenes de talents diferents, a vegades ocults, d'altres no tant. Les opcions laborals i formatives requereixen, des dels contextos d'aprenentatge, detectar i fer emergir els talents; i tot això, molt millor i si es pot, de la mà d'unes unitats familiars atentes i respectuoses.

Com que l'educació no és mai perfecta, sinó que tan sols tendeix a la perfecció, aquestes propostes que fem tindran sempre fissures.

Ens cal, per això, enfortir l'orientació i instaurar-la com a sistema global i integrat. Fer possible un concepte d'orientació que no sigui ni lineal ni estret, sinó ampli i prou generós per donar cabuda a un món futur del qual sí que en sabem el requeriment quant a aptituds i habilitats personals, cíviques i professionals: sostenibilitat, responsabilitat, respecte, crítica, diàleg, argumentació, resiliència, ús continuat d'anàlisi... en definitiva, aprendre juntament amb desaprendre.

Tenim posat el fil a l'agulla?

(Joana Ferrer i Miquel és l'autora de l'article 'A fons' de l'últim número del suplement Diàlegs d'Educació que publica mensualment el Setmanari de l'Alt Empordà)