Els adults -pares, mares, docents- solem lamentar-nos que tot va molt ràpid i que mai tenim temps. Desenvolupem les nostres vides i les nostres feines de manera estressada mentre envegem el temps dels infants. Sovint, però, ens contradiem a nosaltres mateixos quan, sense adonar-nos-en, encomanem aquest fer nostre en la quotidianeïtat dels vailets, a casa i a l'escola, i els volem fer grans a marxes forçades, els robem el temps carregant-los de deures i obligacions, i convertim la seva educació en una cursa contra rellotge.

Independentment de les metodologies emprades per a l'assoliment dels aprenentatges, mentre ensenyem, mentre aprenem, prenguem-nos temps en el procés. Servim-nos del modelatge i facilitem espais de reflexió, diàleg i intercanvi sobre el procés d'aprenentatge. Ajudem-los: facilitem-los bastides, models.

Ensenyem-los a ser conscients de com s'aprèn i de com aprenen. I fem que verbalitzin les dificultats, els errors i els dubtes. També que coneguin els dels adults. Sent conscients de l'aprenentatge, s'aprèn.

I quan arribi el moment de l'avaluació, dediquem-hi també temps. Estona per convertir aquest exercici en una activitat sense interrogants, sense ombres ni ambigüïtats. Que els alumnes coneguin bé què és el que han de saber i on han d'arribar. Que sàpiguen els objectius i els criteris. Que l'avaluació no sigui sols un instrument per puntuar, per castigar. Que serveixi per fer-los avançar, que tingui una funció formativa. Que ens doni pistes a docents i pares de què és el que l'alumne fa bé i de què és el que ha de millorar.

Treballem la postavaluació. Investiguem en quin moment del procés cal reincidir. Reflexionem. Compartim. Donem en aquest moment, també, temps.

Dediquem temps, doncs, a l'aprenentatge, deixem de banda la pressa, que no val per ensenyar, i anem a poc a poc. No deixem passar l'oportunitat que ens donen els nostres fills i els nostres alumnes de passar amb ells les hores al ritme que cadascun necessita, ni l'ocasió de disposar d'estones per gaudir contemplant com aprenen i creixen. Retornem-los el seu temps i donem-nos, a nosaltres mateixos, també, temps.

(Núria Puigdevall, filòloga i assessora de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social (LIC) del Servei Educatiu de l'Alt Empordà, és l'autora de l'Editorial Educativa publicada a l'últim número del Suplement Diàlegs d'Educació, del Setmanari de l'Alt Empordà. Núria Puigdevall administra el bloc educatiu Llengua i Cohesió social a l'escola).