28 de desembre de 2016
28.12.2016
40 Años
40 Años
Educació

L'esport dels fills i les filles

L'autor de l'article diu que en qüestions esportives els infants no són adults en miniatura

28.12.2016 | 17:21
L´autor de l´article, Víctor López-Ros.

Molts dels nostres fills i filles fan algun tipus d'esport. La majoria el gaudeixen, i els pares i les mares sentim que els fa bé. També veiem, de vegades, comportaments inadequats: excés de competitivitat, pares i mares pressionant els fills, entrenadors orientats al rendiment...

Ens cal, però, un esport que afavoreixi que els nens i les nenes creixin i es desenvolupin en tota la seva plenitud. Un esport que els ajudi a ser millors persones (això ja ho deia P. de Coubertin). Pensat cap a ells. No un esport que tingui pressa per captar-los (allò de: "millor si poden començar cap als 4-5 anys a fer aquest esport" i coses per l'estil), ni un esport que justifiqui pràctiques inadequades perquè "aquesta especialitat esportiva és molt prematura".

Cal un esport en què els responsables i entrenadors entenguin que els infants no són adults en miniatura sinó que són persones diferents, en procés de creixement i maduració; que entenguin que aquest creixement no és lineal sinó que, per només posar un exemple, hi ha un moment en què les nenes i els nens arriben al pic de velocitat de creixement i el seu cos canvia radicalment; que entenguin que això passa abans en les nenes que en els nens; que entenguin que els infants no poden fer el mateix esport que els adults però "en versió reduïda", emprant distàncies més curtes o camps més petits, sinó que han de fer un esport diferent, ajustat a les particularitats del creixement i a les especificitats d'adaptació que ells tenen a l'exercici físic (això comporta, de vegades, "reduir" les condicions, però d'altres vol dir posar-ne de diferents).

Cal un esport que no especialitzi precoçment, per molt que això permeti guanyar el partit del cap de setmana o esgarrapar uns segons al cronòmetre. Volem un esport respectuós amb la nostra infància i això passa per no tenir pressa, per posar l'esport al servei del creixement i del desenvolupament, i per conèixer en profunditat la naturalesa de la infància.

"- Un moment!!!...però aquest nano té fusta d'esportista i pot arribar lluny!!!-", sento dir a un pare/entrenador. "- Encara amb més raó", li responc.

(Víctor López-Ros, professor de la Càtedra d'Esport i Educació Física-Centre d'Estudis Olímpics, és l'autor de l'article 'A fons' publicat en l'última edició del Suplement Diàlegs d'Educació del Setmanari EMPORDÀ).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema