La planificació urbana de la ciutat occidental, hereva de la polis grega que va marcar la diferència entre l'espai públic i l'espai privat, ha seguit durant molts i molts anys unes directrius que, sense adonar-nos-en, tenia com a objectiu, en pro d'una suposada modernitat, l'expulsió de les persones del carrer.

Que els cotxes ocupen els carrers molt més que les persones no cal demostrar-ho, però potser resulta interessant conèixer algunes dades que detallem en aquesta anàlisi, posant com a exemple el trànsit del carrer Vilafant de Figueres.

Hi ha una generació que possiblement recorda aquesta frase d'un polític franquista i postfranquista. Potser també les generacions més joves han estudiat la frase en el seu context històric. Aquest polític tenia molt assumit el seu paper del "ordeno y mando". Encara recordo, dels anys 70, uns versos dedicats a aquest ministre: "Montejurra le recuerda / en Vitoria gime el viento / y durante el Movimiento / no nos dejaba vivir".

Però no, ara no parlarem de política, ja que el carrer no és de cap polític com aquest, ni de ningú, el carrer és del cotxe. Què hem fet perquè els cotxes substitueixin les persones al carrer?

La gent de la meva generació encara recordem com era possible jugar al carrer sense perill "tècnic” i socialitzar amb tots els veïns, fer amics i gaudir de la vida lenta. Ara ja no, ara és impossible jugar al carrer ni fer vida social, llevat de les zones delimitades i lliures de cotxes com ara els parcs públics.

Un carrer típic de Figueres

Que els cotxes ocupen els carrers molt més que les persones no cal demostrar-ho, però pot ser interessant donar a conèixer algunes dades que donen suport a aquesta afirmació. Posem, per exemple, que estudiem un carrer típic de la ciutat de Figueres, el carrer Vilafant. Aquest carrer té una llargada aproximada de 250 m i una amplada total de 8,5 m, dels quals 5 m són de calçada i la resta, o sigui 3,5 m, repartits entre dues voreres d'1,75 m cadascuna.

Al llarg del carrer, hi ha 25 places d'aparcament regulat que normalment, durant el dia, estan sempre ocupades. La primera dada interessant és que el carrer té una superfície pública total de 2.125 m2 dels quals 1.250 m2 són de calçada i això implica una dedicació aproximada d'un 60% de carrer per al cotxe i un 40% per al vianant, si considerem les voreres amb solució de continuïtat.

Un dia normal d'octubre

Ja tenim superfície d'ocupació de cada bàndol, el cotxe i el vianant, però quants cotxes ocupen el carrer? El trànsit del carrer Vilafant és una part del total del trànsit del carrer Col·legi que es nodreix des de l'avinguda Salvador Dalí, "la carretera” per als figuerencs. Un dia normal de la setmana, el carrer Col·legi té una incorporació de més de 6.300 vehicles (el dimecres 19 d'octubre d'enguany, exactament, 6.392 vehicles) essent la concentració més gran del trànsit entre les 7 del matí i les 9 del vespre amb més de 5.900 vehicles (el mateix dia 19 amb 5.976 vehicles).

De tot aquest volum de trànsit, hi ha un desviament cap al carrer Vilafant de més de 2.300 vehicles (el mateix dia 19 amb 2.362 vehicles) i durant el període horari de les 7 a les 21 h, de més de 2.200 vehicles (el mateix dia 19 amb 2.226 vehicles). Per tant, el carrer Vilafant absorbeix aproximadament un 37% del trànsit que s'incorpora al carrer Col·legi des de l'avinguda Salvador Dalí.

Són molts cotxes ocupant el carrer i això, amb el temps, no serà sostenible. La tendència actual va en el sentit de recuperar la vida social, la convivència entre les persones i això, amb el cotxe ocupant el carrer, no és viable. El camí més fàcil és anar pacificant des del centre, ampliant, de mica en mica, el radi d'acció i un camí més complicat és el d'afavorir el transport públic i el transport compartit assumint l'administració local aquestes polítiques que fan que el cotxe privat sigui cada cop menys necessari.

Uns estudis estadístics parlen, de forma genèrica, que el cotxe privat s'utilitza un 4% del temps i, per tant, està parat, sense utilitzar, un 96% del temps. Algú sabria dir si això és sostenible?

La utilitat dels sensors

Fa uns dies, en un article d'opinió, el regidor de l'Ajuntament de Figueres, Diego Borrego, va parlar de diversos temes de mobilitat i va qüestionar la utilitat dels sensors instal·lats a la ciutat. Discrepo totalment, ja que a parer meu és una eina poderosa que dóna una informació molt útil per als Serveis Tècnics i per a la Guàrdia Urbana en la presa de decisions, precisament de mobilitat. Tenim la sort de disposar d'un sistema d'anàlisi del trànsit urbà que només altres tres ciutats de l'estat espanyol, amb unes característiques semblants com la ciutat de Figueres, en disposen.

Hi ha paraules claus de la mobilitat del present i d'un futur pròxim, de pocs anys, que s'han de tenir en compte per la ciutadania i per l'administració local. Vehicle elèctric, punts de recàrrega, vehicle autònom, vehicle compartit, transport públic, carril bici, planificació i gestió urbana, open data, informació, informació, informació… i coneixement.

(*L'autor d'aquesta anàlisi, el professor Fede Luque, fa poc que ha finalitzat el màster de Smart Cities a la Universitat de Girona, l'únic màster d'aquest tipus que es fa a tot Europa).