Les "modes educatives" massa sovint fan anar l'escola a un ritme i desgast innecessaris. Em trobo amb mestres que demanen "receptes" per treballar alguna cosa relacionada amb el llenguatge oral: la consciència fonològica, les pràxies, les rimes, la discriminació auditiva... Mestres preocupats per la seva tasca que es deixen arrossegar per noms que poden sonar a modern i que quan ho revises o els n'expliques el fons diuen: ah, això ja ho fem!

A l'escola, sobretot en les primeres etapes, es treballen molts aspectes relacionats amb el llenguatge oral com l'escolta activa (per exemple, cada cop que expliquem una activitat hi ha unes consignes orals que preparen els infants per escoltar), les rutines (moments en què es repeteixen una sèrie d'expressions verbals que permeten, mitjançant la imitació, millorar la pronúncia, per exemple), la conversa (tenim molts espais de diàleg on ens ajustem al nivell de cada infant i donem temps i espai perquè es puguin expressar tots) i això passa en un context ric en situacions funcionals, ideal per al seu desenvolupament.

Però de vegades sembla que això no sigui treballar llenguatge oral i, no ho seria, si no ho féssim d'una manera conscient i ajustada als alumnes. I sobretot conscients que per treballar el llenguatge oral justament no ens cal suport escrit, que llavors sovint es perd l'objectiu inicial.

Voldria encoratjar tots els mestres a revisar les activitats orals que fem i com ho programem, a pensar com ens ajustem al llenguatge oral dels alumnes, quins coneixements ens calen per fer-ho de manera automàtica però conscients i quina ràtio de l'activitat ens caldria per optimitzar les converses. Potser és millor poc i de qualitat. Vull animar la comunitat educativa perquè davant la diversitat lingüística (llengües diferents i nivells evolutius diversos) que tenim a les escoles, aquest és un gran repte.

Repte, per altra banda, imprescindible d'anar assolint perquè recordem que amb el llenguatge oral evolucionarà la cognició, la socialització i el llenguatge escrit, que és l'eina d'aprenentatge més valorada actualment a l'escola.

(Maria Perpinyà, logopeda del CREDAG (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius de les comarques gironines), és l'autora de l'Editorial de l'últim número del suplement Diàlegs d'Educació del Setmanari de l'Alt Empordà).