Mai no he conegut ningú que es mostrés feliç d'haver-se de sotmetre, aplicar o corregir un examen. Jo mateix he associat sempre l'avaluació amb emocions negatives: la selectivitat, l'entrevista de feina, haver de corregir, de posar notes o que ens en posin... nervis, incertesa, dubtes.

Així i tot es dona la paradoxa que l'avaluació ha estat durant segles, i segueix sent, una part nuclear del nostre sistema educatiu.

La lògica diu que fa temps que un procés aparentment tan molest i poc útil, s'hauria d'haver eliminat del nostre sistema educatiu. Llavors, per què no ho fem? Per què no eliminem l'avaluació del sistema educatiu?

En la meva opinió no ho fem perquè l'avaluació és útil i -entre altres moltes coses- ha de ser una «eina de pilotatge fonamental per a la regulació dels aprenentatges dels alumnes» Perrenoud, Ph. (2005). L'évaluation des élèves, outil de pilotage ou pare angoisse? Cahiers pédagogiques, nº 438, déc. pp. 14-16.

Possiblement moltes de les activitats d'avaluació a què sotmetem els nostres alumnes no són ni útils, ni adequades, i segur que no són gens gratificants per a ningú, perquè l'avaluació només és gratificant si serveix per aprendre, i moltes de les activitats d'avaluació que realitzem només tenen per objectiu posar una nota, obtenir un resultat, arribar a una fita, saber on som.

Penso que els mestres i professors hem de tenir molt present que darrera tota avaluació no només hi ha una nota que cal posar, sinó que hi ha sentiments i emocions.

Sentiments i emocions que poden arribar a ser molt poc gratificants, sobretot quan els resultats han estat negatius o no són els desitjats.

Hem de tenir molt en compte que a partir d'aquestes emocions i aquests sentiments -sobretot dels negatius- els nostres alumnes poden prendre dos tipus de decisions ben diferents i amb resultats diametralment oposats per al seu futur: «o bé no faig res i llavors deixo d'aprendre o bé em plantejo com ho faig per superar allò que no m'ha sortit prou bé o que no he sabut fer.»

El gran repte que tenim els mestres i professors és fer que darrere cada activitat d'avaluació hi hagi sempre una presa de decisions que serveixi per aprendre, perquè només l'avaluació que serveix per aprendre és útil i pot arribar a ser gratificant.

(Xavier Barranco Angulo, Inspector d'Educació del Servei Territorial de Girona del Departament d'Ensenyament, és l'autor de l'article 'A fons' de l'últim número del suplement 'Diàlegs d'Educació' que publica mensualment el Setmanari EMPORDÀ).