Jaime Lorente i Belén Cuesta són ‘Cristo y Rey’: «Ha sigut complicat rodar certs moments de la seva vida»

La història de Bárbara Rey i Ángel Cristo, carregada de llums i ombres, arriba a la televisió amb Atresplayer Premium. La plataforma d’Atresmedia estrena aquest diumenge, 15 de gener, el primer episodi de ‘Cristo y Rey’, una producció creada per Daniel Écija (‘Águila Roja’, ‘El internado’) que mostrarà els moments clau d’una relació que va marcar la crònica social en les últimes dècades del segle passat.

Jaime Lorente i Belén Costa són els encarregats de donar vida a la petita pantalla al domador i a la vedet, i, d’aquesta manera, tornen a coincidir en un nou projecte de ficció després de ‘La casa de papel’. En una entrevista amb el canal YOTELE del grup Prensa Ibérica, els intèrprets detallen com ha sigut el rodatge d’una de les sèries nacionals més esperades de la temporada.

Què va ser el que més us va cridar l’atenció d’aquest projecte quan vau tenir els guions a la mà?

Jaime Lorente: Em va agradar molt com estan escrits i conèixer la història, tot i que en part és ficcionada, de dues persones de les quals només coneixia el costat més mediàtic.

Belén Cuesta: Em va agradar conèixer el que no sabia, que era pràcticament tot, sobre la vida de la Bárbara i la seva relació amb l’Ángel. Em va semblar que era bona opció explicar-ho perquè de vegades un es crea una imatge d’un personatge públic i tot el que passa darrere de vegades és molt més fascinant que la carrera per si mateixa.

Aquesta sèrie canviarà, per tant, la imatge que pot tenir el gran públic de Bárbara Rey?

Belén: Espero que sí. A mi m’ha passat, tant de bo es vegi això. Crec que sens dubte és un dels propòsits, veure les diferències entre els personatges i la seva vida privada. En la Bárbara hi ha una cosa absolutament oposada a la seva imatge pública, forta i dura: la imatge tendra i fràgil del seu interior.

Vau fer algun tipus de treball d’investigació previ per interpretar els personatges?

Jaime: La productora ja havia fet un treball d’investigació molt important. Ens van donar molta documentació perquè tenien moltes hores de la Bárbara, ha participat en molts projectes. El més difícil és explicar la història de dues persones reals sense caure en un exercici d’imitació. 

En el teu cas, Belén, has comentat que vas mantenir converses amb la Bárbara. Com van ser aquestes xerrades? 

Belén: Vam parlar sobretot dels vincles amb la seva família i amb el seu entorn, això m’interessava molt. Em va parlar molt de la relació que tenien i això va ser fonamental perquè jo pogués entendre el que va passar. M’interessaven més les seves sensacions i els seus sentiments que conèixer coses o fets concrets, perquè al final he d’explicar la història que apareix en el guió.

Us va donar algun tipus de feedback quan va visitar el rodatge? Quines impressions va tenir?

Belén: Va venir el dia que gravàvem el casament i, segons ens va dir, va ser emocionant per ella. També va veure l’actor que fa del seu pare... Tenia una relació preciosa amb ell i va ser emotiu. 

El primer capítol de ‘Cristo y Rey’ acaba ben alt amb l’aparició del rei. Què podem veure sobre aquesta trama? Fins a quin punt s’aprofundirà?

Belén: Bé, ho veureu (rialles). Aquesta part s’explicarà en la mesura que influeix en la història de tots dos. Igual que els altres personatges, es parla de la vida personal de cada un d’ells abans de conèixer-se i mentre van estar junts, però la història fonamental gira entorn de la història d’amor i desamor de l’Ángel i la Bárbara. 

La Bárbara i l’Ángel són persones reals, imagino que és complicat no caure en la imitació a l’hora d’interpretar-los. Com us vau preparar per interpretar-los, us van donar algun tipus de directriu?

Jaime: Hi ha un exercici estètic en l’època de la sèrie i també n’hi ha d’haver en els personatges. Ha sigut més sintonitzar-nos dins del codi de la sèrie que sintonitzar-nos per veure com explicàvem la seva vida. 

Belén: Jo no he volgut imitar Bárbara Rey, era absurd perquè s’acostaria a la paròdia o gairebé al còmic, per mi no tindria sentit. L’interès era explicar el que li havia passat i com va gestionar tot el que va venir després. I físicament no soc Bárbara Rey. La intenció no era intentar calcar-los, sinó que la gent sàpiga qui van ser i tot el que els va passar. 

Podeu explicar alguna anècdota del rodatge?

Belén: L’altre dia vaig estar pensant que ha sigut un rodatge molt exigent i ara que estem amb la promo anem recordant coses. La part més desenraonada ha sigut allò de rodar tot el tema dels animals amb cromes. Amb micos, caps d’elefants verds... Era la primera vegada que ho fèiem. 

Jaime: Això ha sigut molt boig, sí. Et pot fer fins i tot vergonya per l’equip. 

Belén: Sí, ens feia riure, però havíem d’aprendre a fer-ho.

En el primer episodi també es comença a veure la pitjor cara de l’Ángel. Com heu tractat les escenes de violència?

Jaime: Amb molta delicadesa, són coses complicades. I al primer capítol gairebé no es veu res, la sèrie arriba a llocs molt delicats i són seqüències delicades de fer. Moltes vegades passa que hi ha coses que per guió són molt interessants, però són una putada. 

Belén: Certs moments de la seva vida van ser horribles i rodar-los ha sigut complicat. Hi ha hagut prou confiança entre nosaltres per poder fer-ho, parlar-ne i deixondir-nos després. També hem tingut coordinadors d’intimitat que ens han ajudat, també són per als moments violents i això és molt important. També hem tingut la sort de tenir un equip súper respectuós que ens ho ha posat molt fàcil en aquest sentit. 

Torneu a coincidir en una sèrie després de ‘La casa de papel’. Com ha sigut retrobar-vos amb uns personatges que no tenen res a veure amb els anteriors?

Jaime: Ha sigut com conèixer-nos de nou (rialles). 

Belén: Ja teníem aquesta confiança i també ens hem vist com a actors. En ‘La casa de papel’, al final hi havia dies que estàvem com en una trinxera i ni parlàvem (rialles). De sobte ens hem vist en un altre sentit, no té res a veure el rodatge d’una sèrie amb l’altra.

Quin altre personatge real us agradaria interpretar?

Jaime: Un personatge històric que va existir i està escrit en ficció, Calígula. Em tornaria boig, m’encantaria. 

Belén: El primer que m’ha vingut és una cosa que crec que no podria fer. Me n’he anat a una cosa més rockera com Janis Joplin, fixa-t’hi.