Espanya ja té representant en Eurovisió 2022. I no, al final no serà aquella cançó de la qual, per bé o per mal, tothom parla. Chanel, la cantant, actriu i ballarina cubana d'Olesa de Monsterrat, va imposar el seu sentit de l'espectacle de vocació internacional i va conquistar amb ‘SloMo’ el triomf en la final del Benidorm Fest i, amb això, la plaça per a defensar els interessos d'RTVE en el certamen europeu de la cançó, que se celebrarà el 14 de maig en el Pala Alpitour de Torí. La gran favorita, Rigoberta Bandini i la seva ‘Ay, mamá’ (o ‘Ay, mama’, que un ho ha vist escrit de les dues maneres i ambdues encaixen amb la lletra de la cobla), va haver de conformar-se amb una segona plaça que va deixar als seus molts seguidors deixant anar els seus sentiments ultratjats i airejant lletges acusacions de tongo.
De fet, l'única cosa veritablement segura de la nit del dissabte abans de començar la gala en el Palau Municipal d’Esports L’Illa de Benidorm era que, fos quina fos finalment la cançó triada, mitja Espanya es sentiria amb l'obligació d'odiar-la d'una manera molt visceral i, a més, de fer-ho saber en els termes més ofensius possibles (n'hi ha prou amb fer una volta en aquests moments per les xarxes socials per constatar que, una vegada més, el país ha sabut estar a l'altura d'aquesta lamentable expectativa).
Un duel de tres
Segons els resultats de les eliminatòries prèvies, la final del Benidorm Fest (Bénidor Fest, en la idiosincràtica pronunciació del presentador Máximo Huerta) es plantejava com un duel gairebé directe entre Rigoberta Bandini i Chanel. Entre ‘Ay, mamá’ i ‘SloMo’. Entre l'himne artesà, inspirador i emocionant d'execució imperfecta i la brillant posada en escena d'una cançó de producció industrial feta per al ball. Darrere d'elles, una miqueta ressagades pel desfavor que van patir en la votació del jurat professional en la primera semifinal, les gallegues Tanxugueiras, favorites d'un sector molt mobilitzat del públic, treien lluentor a les seves panderetes i preparaven els seus conjurs per a intentar donar la sorpresa. Gairebé ho van aconseguir.
L'atzar va disposar que aquesta vegada fos Rayden qui obrís el concurs amb ‘Calle de la llorería’. Acompanyat per aquesta animosa confraria que no se sap bé si acaba de sortir d'una taverna escocesa o d'una barberia ‘hispter’, el cantant i raper complutense va introduir molt poques variacions en un número que ja havia arribat molt greixat a la semifinal del dijous, encara que sí que va canviar els cors abaixant-los el volum. Però aquesta vegada era clar que la lluita pels primers llocs seria cosa de dones i a David Martínez li va acabar corresponent el quart lloc
El poble, amb les gallegues
Tanxugueiras, que amb el seu aire de bruixes cèltiques i la seva poderosa presència defensaven la frondosa ‘Terra’, sí que van ajustar bastant més la seva proposta, especialment quant a la realització televisiva, molt més precisa que en la passada del dimecres, al qual van arribar sense haver pogut assajar. Això no va fer que millorés l'avaluació del jurat professional, que va relegar a les gallegues a la cinquena plaça i va impedir que s'alcessin amb la victòria malgrat que tant el televot com l'així anomenat panell demoscòpic els va atorgar el primer lloc.
Els oriolans Varry Brava arribaven a la final amb la pitjor puntuació prèvia de tots els participants, de manera que les seves opcions de victòria tendien a zero. Així van semblar entendre-ho també ells, que, alliberats de la pressió de la competició, van deixar aflorar la seva vena més festiva i ‘petarda’ i, a ritme de ‘Raffaella’, es van muntar un guateque dels vuitanta que, malgrat el tint ros platí, semblava evocar més a Pi D’Angiò que a la Carrà. Bon rotllo absolut que no va aconseguir fer-los anar més enllà del sisè lloc.
Després del seu triomf en la primera semifinal, tot feia pensar que Chanel es limitaria a reproduir l'impecable exercici coreogràfic que va desplegar llavors. I això és el que va fer, però amb nou vestuari. “Ready pa’ trencar malucs”, Chanel Terrer va clavar una altra vegada el número amb seguretat felina, encara que l'ostensible presència d'una pista vocal gravada va despertar algunes suspicàcies. “Jo sempre primera, mai ‘secondary’”, diu la inefable lletra de ‘SloMo’. No va fallar el pronòstic. Els vots del jurat li van donar el marge suficient per a emportar-se la final.
Moviment Rigoberta
La posada en escena de Rigoberta Bandini va tornar a tenir aquest punt de caos que tant li van retreure els seus detractors en la primera compareixença, però l'alegria i la convicció que desprenen la barcelonina i la seva peculiar ‘troupe’ de coristes i ballarins interpretant ‘Ay, mamá’, amb aquest astut crescendo final, resulten tan contagioses -la variant òmicron del pop amb missatge- que de nou els eurofans congregats al Palau L’Illa van respondre amb un esclat d'emoció i eufòria. Més que una cançó, la Bandini ha creat un moviment. Així i tot, es va quedar a cinc punts de la guanyadora.
Després de l'esclat propiciat per Chanel i Rigoberta, la recta final de la gala va resultar una mica anticlimàtica. Coses del sorteig. El madrileny Xeinn va aguantar el tipus amb l'europop en falset de ‘Eco’ (ideal per a la capçalera d'una sèrie d'‘anime’) i un espectacle de llums i projeccions que es va quedar una mica a mig fer. Gonzalo Hermida, convalescent encara de covid, va repetir el vídeo de la balada ‘Quién lo diría’ que ja coneixíem de la semifinal del dijous. I Blanca Paloma, tancant el concurs, va protagonitzar una nova exhibició de poder vocal, bon gust i minimalisme escènic en la seva interpretació de la intrigant però una mica inaccessible ‘Secreto de agua’.
Les actuacions de Pastora Soler, que ja havia cantat a l'inici de la gala, i Nia i Nyno Vargas van entretenir al personal mentre s'emetien i comptabilitzaven els vots. L'anunci del veredicte va venir a constatar el que ja se sospitava des de la primera semifinal: que el desmesurat pes del jurat professional en el resultat final (el 50%) seria determinant. Així va ser. Va guanyar la seva favorita, Chanel. La del “booty hypnotic”. La que torna “loquito’ a tots els daddies”. Espanya ja té representant.
