Jair Domínguez (Barcelona, 1980) és escriptor, periodista i guionista i, qui més qui menys, el coneix per les seves aparicions a TV3 i Catalunya Ràdio. Recentment, la televisió pública catalana ha retirat de la graella Bricoheroes, un programa que fa conjuntament amb en Peyu, per publicitat ‘indeguda’ després de l’obertura per part del Consell de l’Audiovisual de Catalunya d’un expedient sancionador. Casualitats de la vida, conversem amb ell quan es troba en una masia d’Osona rodant nous capítols d’aquest programa.

Recentment TV3 ha retirat la reposició Bricoheroes per publicitat ‘indeguda’... Quina opinió li mereix?

Penso que estaven buscant una excusa per carregar-se el programa. No interessa tenir dos ximplets dient veritats en prime time a la pública. Els capítols fa dos anys que estan penjats a YouTube i és estrany que se n’adonin ara que hi ha aquesta problemàtica. De totes maneres, entenc que hi hagi queixes perquè el programa està pensat per emetre’s per Internet.

De fet, de polèmiques amb el programa n’hi han hagut moltes. En l’humor, hi ha poca llibertat d’expressió...?

Si treballes en un mitjà públic, no n’hi ha. I si treballes en un mitjà privat, doncs... tampoc. Són temps difícils, però s’ha de seguir fent el que tu creus sense frenar mai davant del corrent reaccionari que s’albira. És un programa on diem el que volem sense pensar en si ofenem a tal persona. I això molesta molt. De fet, van deixar d’emetre’l a TV3 per l’allau de queixes rebudes. L’humor erosiona molt el poder. Posa nerviós a tot aquell qui no està preparat per entomar la crítica.

Parlant de polèmiques, a Twitter també és ben actiu i molts cops s’ha trobat immers en picabaralles amb polítics, usuaris...

Sí.

Li agrada l’ambient de Twitter?

No.

Una pregunta indiscreta (i que es fa tothom): per què el seu usuari a Twitter és «@sempresaludava»?

Soc molt educat. Sempre saludo. No suporto la gent que entra en un lloc i no diu bon dia. És d’una incultura que fa feredat.

Pròximament, l'1 de setembre, sortirà a la llum el seu nou llibre: Estructures Profundes. Vostè explicava que aquesta novel·la era un relat «de desgràcies i precarietat, d'amics i de malparits, d'anarquistes i capitalistes». Tota una declaració d'intencions, no?

És complicat descriure una novel·la en tres línies, que és el que volen les llibreries i els editors. És més un calaix de sastre de conceptes que una declaració d’intencions.

Amb què es trobarà el lector quan llegeixi aquesta novel·la?

Amb una història actual, tot i que està ambientada en un futur pròxim, com totes les meves novel·les em repeteixo, però és el decorat en què em trobo més còmode. Parlo del món laboral i els joves, de com la voràgine del capitalisme els ha engolit fins a convertir-los en criatures mancades de personalitat ni esperança.

«Si treballes en un mitjà públic, no hi ha llibertat d'expressió, i si treballes en un mitjà privat, doncs... tampoc»

De ben segur que agradarà a tothom... Bé, tothom, tothom, no, oi?...

Si volgués agradar a tothom, escriuria llibres d’autoajuda o de futbol. Estructures profundes, com el seu nom indica, agradarà més aviat a la gent intel·ligent.

Canviant de tema, a finals de maig va regalar la seva guitarra elèctrica, una Strato del 93, al «Miquel», figura imaginària per representar tots els grallers. El grup de grallers Quatrevents va publicar un tuit on deien que aquest imaginari noi estava desanimat perquè mai podria ser famós tocant la gralla, i per animar-lo li va regalar la seva guitarra per evitar que hi hagi un nou graller a Catalunya. No li agrada la gralla?

No. No m’agrada com sona la gralla. És un instrument satànic.

Però rere aquest singular gest, hi ha un suport a la cultura, ja que es va aconseguir crear ressò i donar visibilitat al món graller. Sembla contradictori...

A veure, no suporto la gralla, però els grallers em cauen bé. La gent que aposta fort per revifar el folklore mereixen tot el meu respecte.

Parlant de música, vostè també és músic. Com està actualment aquesta seva faceta? Abandonada, activa...

Si no ets constant, és molt complicat mantenir un grup, que no deixa de ser una família disfuncional. Aquests últims tres anys he anat ‘de cul’ i no he pogut dedicar-hi el temps que es mereix.

I ara parlem de futur. Quins projectes té entre mans? Tornarà a TV3 i Catalunya Ràdio...

Seguirem amb El Búnquer un any més. Això t’ho puc confirmar perquè és el que hem signat. Hi ha més projectes, però no et diré res, que porta mala sort.

I en el cas d’El Búnquer, almenys, acompanyat d’en Peyu, ja que com deia vostè en una publicació a Instagram: «Vull desmentir els rumors que parlen d’una ruptura entre en Peyu i jo. Els diners sempre ens mantindran units»...

Tot es fa per diners. La gent no viu de projectes il·lusionants i les hipoteques no es paguen amb somriures i arcs de Sant Martí. La societat està tan absolutament corcada que l’únic que ens mou són els cèntims. Tant de bo tot canviï, però em miro les cares de la gent i cada cop veig més lluny la revolució.