Primer va ser el pas de la televisió analògica a la televisió digital terrestre (TDT) que va obligar, el 2010, a adaptar antenes i comprar descodificadors per als televisors vells. Després va arribar el primer dividend digital, calia alliberar espai radioelèctric (la franja dels 800 megahertzs) per l'expansió de la tecnologia mòbil 4G i el 2014 es van canviar de banda els canals de TDT, de manera que van haver d'adaptar de nou les antenes comunitàries i tornar a resintonitzar els televisors. Ara arriba el segon dividend digital i de nou caldrà treballar amb l'antena i barallar-se amb el comandament a distància per buscar els canals.

La Unió Europea donarà de termini a Espanya fins al 30 de juny de 2018 per elaborar un full de ruta que piloti el procés d'emigració dels canals de la TDT des de la banda de 700 megahertzs ??(MHz) a l'anomenada banda "sub 700" , un procés que ha d'estar conclòs el 30 de juny de 2020. Amb això s'atendran les peticions de la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), que en nom d'un ús eficient de l'espai radioelèctric va proposar que la banda dels 700 MHz quedés lliure per habilitar-hi la cinquena generació de telefonia mòbil, la 5G, indispensable per dotar la xarxa d'una connectivitat més ràpida que permeti la connexió de milers de dispositius en llars i llocs de treball, l'anomenat Internet de les coses.

Des de la indústria de la televisió digital terrestre es veu la migració de banda com un mal menor tenint en compte que en molts països europeus la TDT no és la tecnologia majoritària (està més estesa la televisió per cable o per satèl·lit) i l'arribada del 5G podia posar en perill el seu futur. El passat 15 de març el Parlament Europeu va aprovar una resolució legislativa que assigna la banda de 700 MHz a serveis mòbils i fixa que la banda sub 700 MHz (on ja es troben alguns canals de TDT) romangui assignada prioritàriament als serveis audiovisuals fins al menys, el 2030.

"L'acord del Parlament Europeu estableix un equilibri entre els interessos de la indústria de la telefonia mòbil i el manteniment de la televisió en obert, ja que es dota la TDT de seguretat jurídica a llarg termini", destaca l'advocat Ángel García Castillejo, exconseller de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions i actualment secretari de Televisió Oberta, organització que agrupa els principals agents de la TDT, des de cadenes i productores de TV a associacions d'usuaris de mitjans, passant per instal·ladors i de fabricants d'equips.

Un cop que la TDT té garantit el seu espai radioelèctric, el que preocupada a indústria i usuaris és el procés de migració de banda, que exigeix ??una nova reubicació d'emissions i l'adaptació de les instal·lacions de recepció de les llars, amb noves modificacions en les antenes que no siguin digitals. "Aquest procés no pot ser disruptiu i ha de tenir el menor impacte i cost econòmic tant per als ciutadans com per als diferents agents afectats", assenyala el secretari de Televisió Oberta, que demana al Govern que "s'estableixin els mecanismes legals adequats perquè part dels fons obtinguts per l'adjudicació als operadors de serveis de telefonia mòbil de l'espectre de la banda 700 MHz que ara ocupa la TDT siguin consignats per compensar els costos dels ciutadans i agents afectats per la migració ".

Espanya ja va abordar dues transicions tecnològiques amb la TDT i en ambdues hi va haver llacunes. El 2013 el Suprem va anul·lar la concessió de nou canals i posteriorment el Tribunal de Luxemburg va condemnar Espanya a recuperar els gairebé 300 milions atorgats per portar el senyal a territoris remots, ajudes que van beneficiar a Astúries. Per això la indústria no se'n fia.