Ferran Adrià descobreix qui era l'únic famós que no havia de reservar per anar al Bulli

Anar a sopar a Cala Montjoi. Degustar els plats d'El Bulli en el moment que, amb Ferran Adria i Juli Soler al capdavant, l'originària idea de Hans i Marquetta Schilling s'havia convertit en un destí icònic de la cuina mundial. Com ara passar, per exemple, amb El Celler de Can Roca aconseguir taula al Bulli no era gens fàcil. Mesos, anys de cua... i ben poques influències que servissin per accelerar el tràmit d'aconseguir fer una reserva.

Ferran Adrià: “Amb els preus que cobra McDonald’s, jo no ho faria millor”

Ara, amb El Bulli reconvertit en un museu, Ferran Adrià ha explicat un secret molt ben guardat. Qui era l'única persona a qui no li calia reservar taula per anar al Bulli? Johan Cruyff. En una recent entrevista a l'ABC, Adrià ha aclarit que el mite holandès era un cas especial. "Amb Cruyff era diferent, l'admirava moltíssim. És l'Steve Jobs del futbol", explica Ferran Adrià al diari madrileny.

"Amb Cruyff era diferent, l'admirava moltíssim. És l'Steve Jobs del futbol"

Converses sobre futbol

L'admiració del cuiner d'El Bulli per Johan Cruyff no és nova. Sovint hi ha fet referència i, aquesta mateixa setmana, en una entrevista publicada a Diari de Girona, del mateix grup editorial que EMPORDÀ, recordava alguna de les visites de l'holandès a Cala Montjoi. "He tingut la sort de sentir en Cruyff parlar de futbol i ho he disfrutat. Era com Groucho, no sabies si parlava seriosament o de broma. Al Bulli conversaven ell i Juli Soler de futbol, i és el més surrealista que he viscut".

Reobert com a museu

Des de l'any El Bulli funciona com a museu..L'itinerari per elBulli1846 –xifra que fa referència al nombre de receptes que es van servir i a la data de naixement d’August Escoffier, pare de la cuina moderna- gira entorn de la innovació gastronòmica. El visitant començarà per la part exterior del recinte, on hi trobarà diverses instal·lacions que endinsen i interpel·len el públic sobre qüestions relacionades amb la cuina i la seva metodologia. Entre d'altres, s'exposen dibuixos fets per Ferran Adrià amb pintura i bastonets sobre factures antigues del restaurant que es pregunten sobre l'origen de la cuina, distribuïdes en dues èpoques: el paleolític i el neolític.

L'espai també inclou reflexions sobre els elements que intervenen en el procés de cuinar, així com estructures per a receptes o un diagrama sistèmic sobre la gastronomia. També s'hi inclou un homenatge a les generacions "bullianes", que es representen amb unes estàtues amb caps de buldog francès –la imatge del restaurant- i els noms i cognoms dels professionals que han format part de la història de l'establiment. El recorregut exterior acaba a la biblioteca Bullipèdia, que incorpora la vintena de volums de la col·lecció publicats fins ara.

El menjador, que es manté tal com era, situa sobre les taules plats amb menjar i gots i copes mig plens, com si el visitant entrés a la sala enmig d'un servei. Les parets també es converteixen en protagonistes amb xifres que recullen els cambrers que hi treballaven o els coberts que hi havia.

A la cuina, en canvi, s'hi mostren una trentena dels plats que van configurar el menú, imatges de l'evolució gastronòmica d'elBulli, la gestió de les reserves i motlles utilitzats. De fons s'hi projecta una filmació de quatre hores a temps real dins la cuina durant un servei.

L'itinerari acaba en un espai polivalent anomenat elBulliDNA, que mostra a través de vídeos els projectes que desenvolupa la fundació des del 2011 en una cova que imita la roca del cap de Creus, amb acabats d'un dels arquitectes d'RCR.