Nascuda a Sant Pere Pescador a finals dels segle XVIII, Teresa de Molins i Bach, la comtessa de Molins, forma part de la història viva de Vilajuïga i del seu castell de Quermançó, símbol del poble. Diu la llegenda que, mentre Teresa vivia a la fortalesa liderant un escamot de bandolers, només menjava el moll de l’os del bestiar ramader més preuat. Menjar aquesta delicadesa de manera diària va acabar portant-la a la ruïna fins que va haver d’abandonar el seu refugi fortificat. Convertida en captaire, no va tenir més remei que baixar al poble i, afamada com estava, va demanar quelcom de menjar per sobreviure i els veïns que la van ajudar li oferiren un tros de pa amb nous. Va ser aleshores quan va néixer la famosa frase que diu: «Si hagués sabut que el pa amb nous era tan bo, encara seria la comtessa del Castell de Quermançó».

Terra de llegenda, Vilajuïga llueix una història singular

De les dites populars a la realitat contrastada, en aquest acollidor poble hi trobem la font que fa brollar l’afamada Aigua de Vilajuïga, declarada d’utilitat pública l’any 1904. Ramon Margineda, un veí del poble, va ajuntar sis famílies i va constituir una societat sota el nom d’«Aigües de Vilajuïga». A partir de llavors, l’empresa va començar a comercialitzar el producte, que s’envasava en ampolles de vidre, i es distribuïa per Catalunya i Andorra. En els anys vint del segle passat, està documentat que s’exportava també a l’Argentina. A la seva etiqueta hi figurava la silueta del castell.

Malgrat que al llarg dels anys l’empresa embotelladora va passar per molts alts i baixos, el 2019 es van inaugurar les noves instal·lacions renovades per part del grup familiar Grífols, la multinacional farmacèutica que n’és l’actual propietària. L’estrena va ser apadrinada pel cuiner Ferran Adrià.

Quermançó i l’Aigua de Vilajuïga tenen en comú l’interès que van despertar en Salvador Dalí, qui va estar a punt d’adquirir el castell, avui propietat de la família Martorell, la qual ha fet grans esforços per a treure’l de l’oblit i fer realitat el somni surrealista de donar vida a l’Orgue de la Tramuntana que havia somiat el pintor.

Vilajuïga és un poble acollidor, marcat durant anys pel pas del tren i porta natural d’accés a la serralada de Verdera i al Parc Natural de cap de Creus. El fet ferroviari ha singularitzat alguns espais industrials i edificacions del poble, que també va compartir amb Garriguella i Pedret i Marzà, un dels aeròdroms militars republicans durant la Guerra Civil espanyola.

L’església de Sant Feliu és un dels edificis singulars de Vilajuïga. S’ubica dins el centre històric de la població, encaixada entre els carrers de l’Església i del Call. En el seu interior, conserva una pica baptismal monolítica molt senzilla del segle XI-XII i la nau romànica, però no la capçalera primitiva. Actualment aquesta nau antiga funciona com a vestíbul del temple que fou afegit a l’extrem de llevant als segles XVIII-XIX. La nau romànica té la porta a la façana de ponent.

Per al visitant, Vilajuïga disposa d’una bona oferta de restauració, allotjament i botigues amb productes autòctons, en les quals no hi falta el vi i l’oli.

És també punt d’arribada i de sortida de nombroses i interessants rutes que podreu consultar en el web municipal i que us permetran acostar-vos al seu ric patrimoni megalític i paisatgístic. Senderistes i ciclistes saben bé que és el poble ideal per a programar sortides carregades d’al·licients, com la pujada fins al Mont Perdut o fins a Mas Ventós i Sant Pere de Rodes.