Lladó és un poble amable, acollidor, tranquil, ordenat i ben ubicat. La seva plaça Major, centre neuràlgic de la vila, està flanquejada, en un dels seus perímetres, per un mur monumental de l’església de Santa Maria. La plaça convida als que hi passegen a seure en una terrassa i a observar, amb deteniment, un entorn que ha sabut mantenir l’essència de la història i adaptar-se a la modernitat urbana.

El Sindicat de Lladó. | ANDREA BOLCATO

La plaça Major és un referent gastronòmic, amb el Restaurant La Plaça, el Restaurant Carles Antoner i el Sindicat de Lladó, que converteixen el cor del poble en un punt referència de la tradició culinària a la comarca. L’alcalde, Quim Tremoleda, assegura que la plaça és un «espai gastronòmic amb la riquesa monumental», i tot això sense cotxes.

L’autèntic concepte de turisme tranquil i cultural és a Lladó BORJA BALSERA

Un agost molt musical

No ens movem de la plaça perquè tots els dijous d’agost, a 2/4 de 10 de la nit, se celebren concerts gratuïts, organitzats per l’Ajuntament. El 12 d’agost, el grup Acorde a Ti porta els ritmes de la seva rumba catalana; el 19 d’agost, Sam i Xavi presenten un «concert i xerinola», i el 26 d’agost actua Buenas Influencias, format per Joanjo Bosk i Héctor Pérez. Tot aquest programa es pot gaudir a l’aire lliure i amb les terrasses.

Retalls d'història

Si aneu a Lladó, no deixeu de visitar la canònica de Lladó, un monument que es va començar a construir la segona meitat del segle XII amb una pompositat i una sumptuositat extraordinàries. Malgrat això, per algun motiu, aquesta riquesa ornamental no va tenir continuïtat i, per exemple, els capitells dels arcs torals de la gran nau central van quedar sense decoració.

La façana va ser construïda en la primera època, en la qual es buscava l’esplendor i és indiscutiblement encara avui, un dels conjunts més notables d’escultura del segle XII. Les sis arquivoltes ens mostren una important diversitat de motius escultòrics: entrellaçades, quadrades, ratllades, amb estries, etc.

El timpà llis que ocupa l’espai entre les arquivoltes mostra restes aïllades policromades d’una pintura del gòtic tardà (segle XVI) que, segurament, va substituir la pintura primitiva romànica.

A la part superior de la façana, hi ha una motllura horitzontal que separa la porta d’una finestra superior amb tres arquivoltes en mal estat i una columna als ambdós costats. El perímetre de l’església està solcat de diverses làpides sepulcrals de priors de la canònica (algunes del segle XIII).

La vida monàstica a Lladó s’iniciava l’any 1089, amb la construcció de la Canònica Agustina. L’actual església de Santa Maria era l’Església del Monestir. Actualment, queden restes de la canònica, del claustre, de les dependències monacals i de la sala capitular. Majoritàriament, restaurat, l’Ajuntament de Lladó ocupa part d’aquests edificis. Una curiositat del lloc: és molt comú anomenar Església de Sant Joan a la cambra que s’utilitzava a l’època com a Sala Capitular.