Cineclub Diòptria projecta aquest dijous 10 de juny la pel·lícula documental Alamarilove a partir de les 20.15 hores a La Cate de Figueres. La projecció es fa amb la col.laboració del Terra Gollut Film Festival 2020 i, posteriorment, hi haurà un videocinefòrum en línia amb el seu director, Carmelo Ranieri.

Amb motiu XVI Trobada de Cineclubs dels Països Catalans, que es fa a La Cate aquest dissabte 12 de juny, es projectaran Un chien andalou i L'âge d'or, de Luis Buñuel. Aquesta projecció està organitzada per la Federació Catalana de Cineclubs, l'Ajuntament de Figueres i el Cineclub Diòptria. Abans de la projecció hi haurà la conferència Dalí i el cinema surrealista a càrrec de Carme Ruíz, curadora en cap de la Fundació Gala Salvador-Dalí i membre fundadora del Cineclub Diòptria. Dalí és un autor molt versàtil que es va atrevir amb gairebé totes les arts i el cinema no en va ser una excepció. Així com la seva pintura la connectem amb el paisatge de l’Empordà, el seu cinema i, concretament, el que fa durant l’època surrealista, l'hem d'associar, indiscutiblement, a la figura de Luis Buñuel, amb qui va escriure el guió de Un chien andalou (1929) i L’âge d’or (1930).

Després de poder veure els dos films, a partir de les 19.30 hores, hi haurà un cinefòrum amb els assistents.

Dalí i el cinema surrealista

Dalí i el cinema surrealista Cineclub Diòptria

Alamarilove

Alamar és un barri perifèric de La Habana ple d’edificis lletjos i estranys, d’espais abandonats i locals que cauen a trossos però que, alhora, està farcit d’artistes que hi expressen la realitat en la qual viuen i que el defensen a capa i espasa. Es podria considerar una ciutat dins d’una altra ciutat i, per la seva posició geogràfica, té uns valors socials molt diferents als de qualsevol altre barri de la capital. L’esperit comunitari es palpa per tot arreu i les diverses modalitats artístiques es contaminen les unes amb les altres.

A Alamar s’hi barregen, entre molts d’altres, els grafittis i les pintures de Joel sobre materials de fusta que el mar retorna a la terra, l’humor gràfic i de crítica social de l’Adán, la poesia de Flecha, l’activisme polític i les arts plàstiques d’Amaury i la quotidianitat i la poesia urbana del hip-hop, gènere musical vibrant i contestatari del qual el barri és l’autèntic bressol a l’illa. Tots ells cohabiten dins d’un marc de diàleg expressiu de pau i amistat en el que els protagonistes comparteixen les seves idees i somnis amb un sentit comú de pertinença al seu lloc d’origen i d’experiència individual.

Els artistes d’Alamar es neguen a pintar i vendre pintures de catedrals, casetes de colors i cubanets i cubanetes ballant rumba. Defensors de la contracultura i de la cultura ‘underground’ es senten marginats i menyspreats pels directius de les diferents institucions culturals del país, els quals, no entenen que sense estudis acadèmics es puguin crear veritables obres artístiques com les seves.

Mentrestant, i com a rerefons de tot plegat, Barack Obama visità Cuba en viatge oficial. Va ser la primera vegada en 88 anys, des de la revolució del país, que un President dels Estats Units d’Amèrica, en exercici de les seves funcions, trepitjava el país veí, tan proper, però alhora tan llunyà. Mentrestant, els Rolling Stones, un dels grans símbols de la contracultura britànica, cantaven “Satisfaction” en un històric i multitudinari concert a La Habana davant de 500.000 espectadors.

L'age d'or