Fundada al segle X, el casc antic de Solsona és un dels més ben con- servats de Catalunya. Encara manté alguns vestigis d’aquella època com la muralla que protegia la ciutat i els tres portals -el del Pont, el del Castell i el de Llobera− que donen accés a un entramat de carrers es- trets i empedrats que conserva el seu inconfusible aspecte medieval.

Situada al cor del nucli històric, la plaça Major porticada és un dels enclavaments més emblemàtics de Solsona. Al centre hi destaca una font del segle XV. Just a sobre hi ha una capella dedicada a Sant Joan i a la part posterior s’hi pot llegir el poema Record de Solsona, de Josep Maria de Sagarra, que va saber captar com ningú l’essència de la ciutat.

La visita a la capital del Solsonès ha de fer-se a ritme pausat per extreure el màxim profit de tots els seus encants: els caps de les bigues tallades, els murs medievals, els safaretjos, les fonts, les façanes modernistes… El carrer de Llobera és un aparador urbà de cases de mercaders construï- des amb pedra i adornades amb els famosos caps de biga que apareixen sota les barbacanes.

Imprescindibles

La catedral de Solsona és una de les joies més preades per als seus habitants. Combina harmònicament els estils romànic, gòtic i barroc. De l’església romànica (1070-1163) es conserva el campanar, el claustre, els tres absis, el menjador i el celler dels canonges. La catedral actual és d’estil gòtic, mentre que la porta de la plaça de l’església és neoclàssica, amb un relleu de Sant Agustí, i la façana de la plaça de Palau és barroca, amb un relleu de l’Assumpció. Resulta imprescindible visitar la imatge de la Mare de Déu del Claustre, una de les talles més importants del romànic català.

Per conèixer més en profunditat el llegat històric de Solsona, el millor és acostar-se al Palau Espiscopal del segle XVII, on s’ubica el Museu Dio- cesà i Comarcal, un dels més antics de Catalunya (va ser fundat el 1896). L’equipament alberga espais dedicats al barroc, el gòtic i el renaixement.

Si Barcelona és el bressol del modernisme català, Solsona no es queda enrere, ja que també compta amb destacades mostres d’aquest corrent artístic. La influència d’Antoni Gaudí està present a l’Hotel Sant Roc, un dels edificis més carismàtics de la ciutat. Dissenyat pels arquitectes Ignasi Oms i Bernardí Martorell, deixebles de Gaudí, l’establiment va obrir les seves portes el 1929. Un altre exemple és el cementiri modernista d’Olius esbossat també per Martorell el 1916. Construït al costat d’una església romànica, el conjunt arquitectò i presenta un singular joc de formes i volums en perfecta comunió amb la naturalesa que l’envolta.

Una ciutat de gegants

La calma de la qual parlava Josep Maria de Sagarra per referir-se a Solsona es transforma en gresca i xerinola amb la celebració d’una de les seves tradicions culturals més arrelades: la festa dels gegants.

En efecte, Solsona és la ciutat amb més gegants per metre quadrat. Especialment per Carnaval o per la Festa Major, la capital del Solsonès es desborda amb l’ambient multicolor i festiu i el ball esbojarrat d’aquests personatges de fantasia que recorren els carrers al costat dels solsonins i visitants que s’hi acosten per viure i disfrutar d’una de les expressions folklòriques més populars i entranyables de totes les que conformen el patrimoni cultural de la ciutat.