És el més fotografiat, el més admirat i, sens dubte, el més freqüentat. El barri Gòtic de Barcelona és la joia històrica de la ciutat comtal. Al seu interior encara batega el Bàrcino i ressonen els bombardejos de la guerra civil. Avui dia, és conegut, sobretot, pel pont del Bisbe, que connecta el Palau de la Generalitat i la Casa dels Canonges, per la plaça de Felip Neri, però a les seves parets, a més de ferides de guerra, encara hi queden secrets sense revelar.

Encara que el seu nom es refereix a aquest estil arquitectònic, aquest barri, en realitat, no és gòtic. I és que la majoria de les seves construccions són neogòtiques, ja que van ser edificades a finals del segle XIX i a principis del XX. Una de les curiositats d’aquest barri és que al seu interior encara perdura una de les sinagogues més antigues d’Europa, la Sinagoga Major, que data del segle III. Un altre dels vestigis que amaga aquest barri és la casa habitada més antiga de Barcelona, concretament des del segle XII. Ubicada al número 6 del carrer Sant Domènec del Call, actualment és un domicili privat, però durant la postguerra va servir com a prostíbul. De fet, a la cantonada dels carrers Mirallers i Vigatans, hi ha l’escultura de la cara d’una dona. Una obra que, a l’època, indicava a la població la presència d’un bordell.

Neogòtic

En realitat, la seva arquitectura no és gòtica, ja que la majoria de les construccions van ser edificades a finals del segle XIX i a principis del segle XX