Jancis Robinson, la crítica de vins més respectada del món: "L'Empordà és una zona vinícola poc coneguda però la recomano"

Es podria dir, sense por d’equivocar-se, que Jancis Robinson és un dels mites vivents del món del vi. Quin currículum el de la veterana experta, que el desembre passat va celebrar el seu 50è aniversari com a escriptora de vins i un quart de segle de jancisrobinson.com (ella complirà 76 anys a l’abril i continua en plena forma perquè, fa broma, beu vi cada dia). És Master of Wine des del 1984, corresponsal de vins per al Financial Times i Oficial de l’Imperi Britànic, i compta amb desenes de guardons a les espatlles... És, per tant, la crítica més respectada del planeta. Per això la seva visita a la "fantàstica" Barcelona Wine Week es podria considerar un esdeveniment per als 'wine lovers'.

L’autora d’obres de referència de la literatura enològica internacional va atendre Cata Mayor, el canal gastronòmic de El Periódico, diari del mateix grup editorial que l'EMPORDÀ, i Prensa Ibérica, abans d’oferir una xerrada en companyia de Ferran Centelles [exsommelier d’El Bulli i responsable de vins espanyols per a Robinson], on van tastar i comentar algunes de les elaboracions espanyoles que han marcat tendència en les últimes dècades: O Soro 2023, de Rafael Palacios; Celler Batlle 2015, de Gramona; Único 2015, de Vega Sicilia... Com era d’esperar, les entrades s’havien exhaurit amb molts dies d’antelació.

És la seva primera vegada a la Barcelona Wine Week però no a Catalunya, que visita sovint, oi?

Sí, gairebé cada any. Tenim una casa des del 1989 a prop de Carcassona i, quan vull menjar bé, creuo els Pirineus per venir cap aquí. A finals de maig tornaré per al casament de la neboda del meu marit [Nicholas Lander, crític gastronòmic de Financial Times]. I si no vinc més sovint a tastar vins és perquè tenim l’encantador Ferran [Centelles, el responsable de vins espanyols de les seves publicacions].

Per tant, vostè coneix perfectament els vins catalans i espanyols des de fa anys. Des de quan li han interessat?

En realitat, m’interessen els de tot el món i el més bonic és que el món del vi s’està expandint. Quan vaig començar, em deien que a la gent no li interessava el vi, sinó la cervesa i els destil·lats, però el pas del temps ha demostrat que això ha canviat totalment. La prova és que ara estic treballant en una nova edició del The World Atlas of Wine, que tindrà una doble pàgina amb noves regions de vins d’Escandinàvia i dels països bàltics.

I què em diu de les elaboracions catalanes i espanyoles?

Hi ha hagut grans canvis. Durant els primers cinc anys de la meva carrera escrivia per a una revista comercial, així que anava allà on hi havia el negoci. Sap quina era la zona espanyola que més visitava a finals dels 70?

Així, d’entrada... no sabria dir-li...

Jerez, perquè el vi número u en vendes al Regne Unit era el sherry. Jo era molt fan del Jerez, però és molt trist veure com va baixar el nivell. Espero que torni a pujar gràcies a les noves generacions.

Em comentava que ha canviat molt el panorama a Espanya...

Sí. Recordo que en una sèrie de televisió sobre vins vaig entrevistar Miguel Torres, que estava fent aquella cosa tan "emocionant" de treballar amb cabernet i chardonnay al Penedès, una cosa que en aquells temps feia tothom perquè la gent estava enamorada d’aquestes varietats, encaixessin o no a la zona. En canvi, ara hi ha una gran fascinació per les varietats locals; precisament Família Torres està fent una gran feina de recuperació de varietats catalanes ancestrals.

És el gran canvi que ha percebut, també a nivell mundial, en els últims anys?

És un d’ells. Un altre és el tipus de vi. Als 90 es va posar molt de moda fer vins molt potents, amb molta fusta, particularment negres, tot i que algun blanc també, i això ha canviat completament. És la [tercera] llei de Newton: després de cada acció hi ha una reacció. Ara, la nova generació els prefereix pàl·lids, lleugers, frescos, fins i tot els negres.

Si hi ha efecte pèndol, potser es tornarà als potents d’aquí a uns anys...

Potser, podria ser... Tot i que no crec que jo ho arribi a veure.

En aquest mig segle tastant i escrivint sobre vins, quin és el moment que més li ha agradat?

Prefereixo l’actual. Mai no he estat una gran fan dels vins amb molta fusta; m’agrada la finor, que la vinya s’expressi més que l’home. Hi va haver un temps, a finals del segle passat, en què els cellerers i els enòlegs eren les estrelles, i ara s’intenta saber què passa al sòl per fer el millor vi. A Borgonya, per exemple, hi ha una parella, Claude i Lydia Bourguignon, que aposten per la biodinàmica i es preocupen per la salut del terreny.

Què li semblen els vins biodinàmics? Hi creu?

No sé com funciona la viticultura biodinàmica; penso que ningú no pot explicar-la científicament. Però jo crec en els resultats i els vins biodinàmics em semblen molt interessants. Li poso un altre exemple concret: Jeffrey Grosset, un dels principals productors de riesling a Austràlia i molt famós allà, és un home molt científic, molt rigorós, i va ser molt escèptic quan la seva dona, Stephanie Toole, va començar amb la biodinàmica; però quan en va veure els resultats, ell també es va passar a la biodinàmica. Hi ha una explicació possible, tot i que no crec que tingui a veure amb posar una banya de vaca sota les vinyes segons la fase lunar: potser és que el vigneron posa tota l’atenció en el terreny i en cada planta.

Tanta experiència li donarà perspectiva per apuntar cap on pot anar el món del vi els pròxims anys... Més o menys qualitat, més o menys diversitat, més o menys oferta?

He tingut molta sort d’haver vist aquests anys com la qualitat ha anat pujant, pujant i pujant. En part perquè el mercat és molt competitiu, i encara més amb un consum que va a la baixa, de manera que, si vols sobreviure, has de fer un vi cada vegada de millor qualitat. Per desgràcia dels elaboradors, aquesta competitivitat provoca una pressió que manté els preus baixos.

Insinua que, en general, estem bevent vins la qualitat dels quals és superior al seu preu?

Sí, sí, en general, estem bevent vins que per la seva qualitat haurien de ser més cars. Hi haurà algunes excepcions, cellers amb gran reputació que poden gestionar aquests preus, però hi ha una pressió a la baixa dels preus. Això és molt bo per als consumidors. Hi va haver un temps en què va explotar el nombre de milmilionaris i molts es van ficar en el vi per tenir col·leccions en què havien de figurar les ampolles més famoses; ells sostenien aquests preus.

Parlant de glops caríssims, algun d’ells ha estat dels millors que ha provat a la seva vida?

Honestament, odio aquesta pregunta de quin és el millor vi que he tastat perquè he tingut la sort de tastar-ne tants...

Vull imaginar que uns quants són catalans. Què en pensa, què en diu? Els recomana?

És clar que sí! Hi ha una gran varietat: escumosos boníssims (el cava va estar molt de moda però va arribar el prosecco i li va robar el mercat), molt bons blancs i negres... És una cosa que no passa a gaires llocs. El meu marit i jo anem sovint a la Costa Brava i a l’Empordà, que no és una zona vinícola gaire coneguda però veus com ha anat pujant la qualitat. Ferran Centelles és fan dels d’Alella... Així que no cal anar al Priorat per tastar bons vins. Més que els famosos, a mi m’agraden els vins underdog [ampolles infravalorades que acaben sorprenent per la seva qualitat], com seria el cas dels de Montsant en comparació amb els del Priorat. Em fixo en el valor i no en la fama perquè escric per als consumidors.

Parli’m de la novena edició del The World Atlas of Wine, un projecte enorme que està previst per al 2026.

M’ha portat dos anys actualitzar-lo per publicar la novena edició perquè he reescrit els textos completament. El més frustrant i emocionant alhora ha estat el mapa d’Espanya, perquè hi ha tantes regions interessants... El de França està fixat, no hi ha res gaire nou; tot i que la qualitat puja, no hi ha noves zones. En canvi, a Espanya hi ha noves denominacions i categories. Hauria de ser actualitzat gairebé cada any! Hem assenyalat vins de pagament, hem afegit un parell de pàgines a Rioja perquè està protagonitzant una revolució emocionant, hem posat l’Aragó per primera vegada amb el seu propi mapa i text... i, per descomptat, hi ha mapes especials del Priorat.

Subscriu-te per seguir llegint