El celler empordanès Castelló Murphy: vins tranquils nascuts als peus de l'Albera

Fa més de quatre-cents anys que la família Castelló va traslladar-se d’un mas de Rabós d’Empordà a una casa al cor del poble. Ja aleshores conreaven la vinya, tenien cura dels olivars i el bestiar. "En aquells temps, suposem, es va començar a fer vi ja per guanyar-se la vida", explica Joan Castelló qui ha mantingut viu el llegat dels seus avantpassats al costat de la seva dona, l’artista Juliette Murphy i, ara, amb la complicitat del seu fill Gabriel i la seva companya Vanessa Heinz, que són la generació que pren el relleu aplicant l’agricultura regenerativa a les vinyes, collint el raïm a mà, treballant els vins lentament i respectant la terra. El fruit de tot plegat és el celler Castelló Murphy i els seus vins tranquils de qualitat impregnats dels aromes i amarats del microclima d’aquestes terres al peu de la serralada de l’Albera.

La família Castelló Murphy són conscients del mèrit que té, avui dia, haver mantingut el celler durant tantes generacions i haver fet vi en aquestes mateixes terres durant tants segles i sense interrupcions. Les parets de la casa que els acull -el celler es troba als baixos- són testimonis silenciosos dels bons i mals moments com va ser la plaga de la fil·loxera que va arrasar, al segle XIX, amb tot. "Després d’allò es va plantar, però jo també vaig fer renovació de vinyes amb noves varietats tot i conservar-ne de velles", explica Joan Castelló qui va agafar el timó del celler amb només vint anys, quan el seu pare, Josep Castelló, va morir prematurament. Aleshores, aquest venia el raïm a la cooperativa local. "Manteníem el celler, però ell, als anys setanta, l’havia abandonat i ja no feia vi, tot i que continuava cultivant les vinyes". El motiu va ser que "comercialment no li sortia a compte, era una època de crisis".

Joan Castelló va agafar el relleu quan tenia vint anys i el 2010 va tornar a fer vins propis

Quan Joan Castelló va agafar el relleu era molt jove. L’empenyia l’amor que sentia per les vinyes i la feina al camp. L’any 2000 va decidir canviar els ceps -eren carinyenes en quasi la totalitat- aprofitant uns plans de reestructuració europeus que animaven als viticultors a introduir varietats noves. Fins aquell moment, la família tenia vinyes baixes i els vins, com a la resta de l’Empordà, no tenien la qualitat ni el prestigi d’ara. Així van posar ceps emparrats que permetien collir a màquina fent "més còmode el procés". Les varietats per les quals van optar van ser cabernets i merlots. Joan Castelló, que també havia plantat macabeu, admet que, si fos ara, potser no ho faria i més veient l’alt valor que se’ls donen a les vinyes velles. Malgrat tot, ells encara en tenen algunes d’aquestes i, afegeix, les que va plantar fa vint-i-sis anys ja donen vins molt bons perquè "ara ja són velles o quasi velles i val la pena conservar-les". Actualment, han afegit altres varietats més del territori com el moscat o la garnatxa.

No va ser, però fins a l’any 2010 quan va decidir reactivar el celler. "Vaig estar molts anys treballant les vinyes, venent el raïm a la cooperativa de Rabós, però va arribar un moment que vaig pensar a fer alguna cosa diferent". Per tirar-ho endavant, va sentir consells de veus expertes com la del seu cunyat, que és enòleg, i va emprendre una renovació profunda del celler. Visitant-lo, ara, encara es perceben les empremtes de la casa de pagès autosuficient que havia estat: l’espai pel matxo que llaurava les terres, l’abeurador dels animals, les piques d’oli o el forn on es feia el pa.

Pocs tractaments, poques malalties i vins de qualitat

Avui dia, les vinyes del celler es treballen amb agricultura regenerativa, però Joan Castelló fa anys ja va fer el primer pas introduint l’agricultura ecològica a Rabós. De fet, va ser el primer viticultor a fer-ho desmarcant-se del conreu convencional. "Quan t’adones que es tiren tantes porqueries a la terra, veus que ha arribat el moment de canviar", reflexiona. Segons ell, a l’Empordà ho tenen molt fàcil. "Gaudim d’un clima perfecte", assegura tot reconeixent que, potser, de cada deu anys un es perd, però el balanç compensa. A més, Rabós d’Empordà és una zona privilegiada: "Hi ha un microclima dins el microclima de l’Empordà", un valor que gaudeixen totes les terres sota la influència de l’Albera sigui Rabós, Vilamaniscle, Espolla o Sant Climent Sescebes. "Aquí patim molt poques malalties i poca boira. És perfecte i obtenim vins de qualitat, nets i amb pocs tractaments".

L'agricultura regenerativa, el camí

Fa cinc anys, durant la pandèmia, Gabriel Castelló Murphy va tornar a casa des de Dinamarca i va prendre la decisió de quedar-se. Enguany, ja estan fent el relleu burocràtic. Gabriel, que té 29 anys, va estudiar quatre anys arquitectura, però ho va deixar per viatjar un parell d’anys, amb els bons auguris dels pares. De nou a casa, va reprendre els estudis, ara a punt de concloure, en arquitectura del paisatge. "Ho he fet mentre estava aprenent a fer vi i els secrets de la vinya", explica.

Lluny de l’Empordà es va interessar per la permacultura i l’agricultura més natural i en tornar a Rabós es va adonar "de la gran sort" que tenia de disposar de l’escenari ideal per dur-ho a la pràctica. Així, va introduir l’agricultura regenerativa deixant créixer les herbes o plantant arbres fruiters a la vinya. Gabriel Castelló està convençut que "aquest és el camí". Alguns dels avantatges són clares: les cobertes vegetals mantenen una certa porositat a la terra i amb les pluges torrencials la vinya no s’enfanga i permet recuperar matèria orgànica que aporta vida a la terra evitant el deteriorament del sòl. "Encara que facis ecològic, si llaures quatre o cinc vegades l’any no deixes que la terra es regeneri, que les herbes i flors vagin creixent i trenques el cicle natural. Nosaltres el respectem", explica. Així, tot i que eviten que el creixement de les plantes se’ls descontroli, opten per "un maneig més holístic".

Aquesta mirada es tradueix en el procés artesà, collint a mà tot el raïm que servirà per fer els vins del celler i treballant-los "a poc a poc". "Aquesta lentitud, aquest deixar passar el temps es nota en el vi, que tot ell faci el seu procés natural sempre amb un control i tenint-ne cura", comenta Joan Castelló convençut que això marca la diferència entre els vins industrials i els naturals o fets a cellers petits com els que hi ha a Rabós i que, per sort, cada vegada són més.

Subscriu-te per seguir llegint