DosKiwis Brewing, la cerveseria artesana amb el niu a l’Empordà

Un divendres molt fred de febrer, amb només una taula per atendre la clientela, la fàbrica de cervesa DosKiwis Brewing i el seu taproom –l’espai on beure directament del barril– va obrir les portes en una nau restaurada de Rupià. Era 2019 i la carta constava de tres cerveses, un kombutxa i una sidra. L’obertura arribava després de dos anys de feina per transformar un antiquari en obrador. Amb l’ajuda d’amics i familiars, Judit Piñol i Michael Jones van ensenyar a l’Empordà (i al món) un projecte que responia a una necessitat personal: elaborar les cerveses que volien beure i no trobaven.

Coincidint tots dos en el món del modelatge, Piñol i Jones –ella de Llofriu, ell de Nova Zelanda– es van conèixer a Londres. En una ciutat on la cultura del pub és més que present, el seu entorn social girava al voltant de projectes impulsats per gent jove: cerveseries artesanals, cafeteries d’especialitat o forns de pa de massa mare. D’aquí neix “l’amor pels productes ben fets, que primen la qualitat i creen comunitat”, explica Judit Piñol. En el cas de la cervesa, però, admet que desconeixia “els ingredients i el procés que hi ha al darrere”, fet que la va portar a qüestionar-se: “Som un país on demanem una canya sense preguntar quina cervesa és ni on s’ha fet. En altres llocs et pregunten de quin tipus la vols. Aquesta cultura ja la tenim amb el vi; per què no amb la cervesa?”.

Amb aquesta idea al cap, van posar mans a l’obra –literalment– en un antiquari abandonat de Rupià. En poc més d’un any va néixer DosKiwis Brewing. “La major part de la feina la vam fer nosaltres”, assenyalen. Van aixecar tot el terra de fusta, tauló per tauló, “en part perquè a Nova Zelanda hi ha molta cultura de fer-ho tot un mateix”, explica ella. Això els va permetre estalviar, però sobretot reutilitzar materials que ja hi eren, alineant-se amb la sostenibilitat, un dels pilars de la marca.

Tres cerveses inicials

Quan van obrir el taproom comptaven amb només tres cerveses de “les que volíem beure i no trobàvem”. Una pilsner, l’estil més recognoscible per al públic general; una elaborada amb llúpol local, més torrada; i una IPA moderna amb llúpols de Nova Zelanda, una “picada d’ullet” a l’origen de Michael. “Ens venia de gust introduir estils més afruitats i menys amargs del que la gent associava a una cervesa amb llúpol”, expliquen. Aquest va ser un dels punts clau de la seva proposta: trencar el prejudici que la cervesa artesana és massa forta o massa amarga. “Fa quinze anys una cervesa molt llupolada era sinònim d’amargor”, diuen. “Ara, amb varietats modernes, el llúpol pot donar aromes de pinya, mango o flors”.

Aquest camí els ha portat al reconeixement del segell Girona Excel·lent en diverses ocasions, un distintiu que valoren pel seu sistema de tastos a cegues. “Ningú sap de qui és la cervesa que està tastant”, expliquen. “Això ens valida, perquè confirma que el que estem fent agrada, més enllà del nom o la marca”.

Però el projecte no s’entén només des de la producció de cervesa: "El taproom és el lloc on connectes amb l’origen del que estàs bevent”, expliquen. Un espai per tastar cervesa, però també per conversar, preguntar, entendre el procés i descobrir gustos nous. “Hi ha gent que ve dient que no li agrada la cervesa i surt d’aquí dient que n’ha trobat dues o tres que sí”.

"Quedar amb amics i anar a fer una birra és un ritual molt nostre", segons Judit Piñol: “Volíem crear un lloc on passessin coses, on es generessin records, connexions humanes”. I ho fan tot l’any, malgrat les dificultats de ser en un poble petit i lluny dels circuits turístics d’hivern. “Molta gent pensa que som un lloc d’estiu, però aquí estem fent cervesa cada setmana”.

Ocells de l'Empordà

La identitat visual de DosKiwis també parla d’aquesta manera bucòlica d’entendre el projecte. El símbol neix amb l’ocell kiwi, emblema nacional de Nova Zelanda, que connecta amb l'estima cap als ocells i la natura. El rebranding del 2025 consolida aquest univers: les cerveses de línia fixa porten ocells o plomes segons el grau alcohòlic, i cada varietat té un ocell assignat, tots ells del territori de l’Empordà. “És una manera de lligar l’origen del kiwi amb els ocells d’aquí”, expliquen.

Tot es fabrica a l'obrador, i des de Rupià s'exporta a països com Anglaterra, França, Alemanya o Suïssa, i es participa habitualment en projectes conjunts. “És compartir coneixement, passar temps amb gent que té la mateixa passió i portar la teva cervesa a llocs on no hi arribaries sol”, expliquen. Que Anglaterra sigui el seu principal mercat exterior ho viuen com “un gran honor”, en un país amb una tradició cervesera tan potent.

Mirant cap al futur, el discurs s’allunya del creixement desmesurat. “Volem créixer de manera sostenible”, afirmen. Consolidar l’equip, millorar la qualitat i tenir una vida més equilibrada després d’anys de dedicació absoluta. El seu objectiu és mantenir-se amb els peus a terra i prop de casa: “Hi ha gent que vol la nostra cervesa a tot el món, però també ens agradaria que fos present als bars del costat”.

Un projecte que va néixer de la necessitat personal de beure cervesa diferent i elaborada al territori ha acabat convertint-se en un espai de trobada i de comunitat local. Ocasionalment, també figura com a punt de trobada internacional, amb la visita de cerveseres com Three Sons, Deya, Verdant, Left Handed Giant o Other Half. Aquesta última, amb l'obrador a Nova York, va suposar una font d'inspiració per engegar el projecte l'any 2017, i rebre un dels fundadors a Rupià va ser "molt top".