La recepta de ratafia que una anciana de 105 anys conserva de la seva àvia i que ara es comercialitza

Una anciana de 105 anys que resideix a Riells i Viabrea, Maria Canaleta, ha guardat durant tota la seva llarga vida la recepta de la seva àvia per elaborar la ratafia, que s’ha tornat a embotellar seguint aquesta fórmula sota el nom de Cabrera.

Aquesta denominació té a veure amb l’antic vescomtat de Cabrera, que s’estenia pels boscos del massís del Montseny, per on quan era petita Maria Canaleta recollia les plantes que li indicava la seva àvia Joaquima.

Fins a 39 d’aquestes plantes són necessàries per elaborar aquesta ratafia, i totes es conserven en un llibre que el fill de la Joaquima i pare de la Maria, Pere Canaleta, va cosir perquè no es perdés la fórmula.

L’àvia era remeiera, una dona que coneixia les plantes del bosc i era capaç d’elaborar ungüents i pocions per guarir mals. Maria Canaleta, als seus 105 anys, recorda perfectament les cures que rebia de la Joaquima per a problemes com “el de nervis”, que sempre ha patit.

Una beguda que “retornava els morts”

Però l’àvia i el seu fill també sabien fer aquella beguda a base d’anís, sucre, nous i, sobretot, una llarga llista de plantes que maceren en alcohol fins a assolir el punt adequat per al consum. La que ells feien, en paraules de Maria Canaleta, era i és “boníssima”, fins al punt que es deia “que retornava els morts”.

La frase l’atribueix a conductors d’autobús que circulaven entre Barcelona i Sant Hilari Sacalm i que feien parada a la residència d’aleshores dels Canaleta per demanar-ne una mica.

El llibre amb les tiges seques de les diferents plantes, cap d’elles forana, es conserva ara a Santa Coloma de Farners (Girona), seu de la Confraria de la Ratafia, per mantenir-lo en les millors condicions. Maria Canaleta recorda que, “en temps de la Guerra (Civil), no es podia fer ratafia, perquè no es trobava licor ni res de res”.

Les seves filles Neus i Maite l’acompanyen ara en aquesta aventura que ha suposat portar al mercat aquella beguda que elaborava l’àvia Joaquima que, com l’originària que recorda, és també “molt bona”.

La memòria d’una remeiera

“La iaia estaria bé si visqués i veiés que he conservat la seva recepta”, afegeix la Maria Canaleta, mentre rememora com, a casa seva, es guardava la ratafia en una ampolla de gran mida damunt la teulada, coberta amb un sac per protegir-la de la calamarsa.

La seva memòria prodigiosa li permet recordar aquella època en què l’accés a les medicines era difícil i en què la seva àvia suplia aquelles mancances gràcies als seus coneixements de plantes.

La Confraria de la Ratafia i l’associació Amics del Castell de Montsoriu són els impulsors de la ratafia Cabrera, que recorda la força d’aquell vescomtat feudal i d’unes muntanyes de les quals asseguren que es percep el pòsit en aquest licor que ha superat la barrera dels anys gràcies a gent com els Canaleta.

La Maria, camí dels 106 anys, es manté com a guardiana de tota una memòria en què les dones tenen el pes principal, amb l’àvia Joaquima com el seu gran referent i aquelles remeieres com a imatge de persones sàvies.