El Museu de la Confitura: una joia única a Espanya amagada al cor de l'Empordà

Una flaire dolça surt de la cuina d'un petit obrador ubicat a Torrent, un poble empordanès de poc més de 170 habitants. A dins, dos parells de mans produeixen diferents melmelades i confitures, i combinen aquesta tasca emplenant petits pots amb mel i etiquetant-los per al seu enviament. Tot plegat, a foc lent i amb paciència, paraules que defineixen el saber fer del Museu de la Confitura, segons indica l'actual propietària de l'establiment, Maria Regàs.

Ella i el seu pare Juan (1951-2023) van agafar les regnes del Museu, establiment d'aquest tipus únic en tota Espanya, el 2017, després que la seva fundadora, Georgina Regàs (1932-2022), es jubilés amb 85 anys. "Ella i el meu pare es van conèixer en un sopar. Georgina li va dir que volia vendre el negoci, i al meu pare li va agradar molt el projecte. Es van fer un petó a la galta i van tancar el tracte", explica entre riures Regàs, qui remarca que la coincidència en els seus cognoms és "pura casualitat, potser fruit del destí". Ella, llavors psicòloga, ho va deixar tot per endinsar-se en aquesta aventura: "No en tenia ni idea, del món de la confitura. Han estat anys d'aprendre molt de la gent que treballava aquí, que vam conservar".

Així, amb el llegat de Georgina present, pare i filla van donar continuïtat al negoci. Això sí, modificant certes coses per adaptar-se al paladar dels clients, com abaixar el sucre o deixar de vendre alguns productes per ser massa dolços, com una confitura de raïm: "La gent jove ja no té el paladar acostumat a tant dolç". Per contra, han incrementat la producció de confitures de verdures perquè "funcionen com a condiment pel formatge, la carn i el peix", explica Maria Regàs.

També han introduït nous ingredients, com el gingebre. Aquest producte, justament, és el que van fer servir per crear una confitura a semblança del té earl grey anglès i que es comercialitza al restaurant que el xef Albert Adrià té a Londres.

Combinacions infinites

Des de confitures més "tradicionals" com la feta amb maduixa de Sant Pol fins a d'altres que combinen ingredients com gingebre i mango, a més d'utilitzar d'aliments com les olives verdes i el pebrot vermell fumat, crear cremes de xocolata, gelees (com de ratafia, d'edició limitada, o gintònic) i melmelades de llimona del Mediterrani o kumquat, una taronja que porten del Brasil. Aquests són alguns dels productes que es poden trobar a la botiga en físic i la pàgina web del Museu que, si bé estan dividits en categories segons el moment de consum (esmorzar, postres, formatges, carn, foie i peix), Regàs explica entre riures que cada client "s'ho aplica com vol a casa": "La confitura de coco i taronja és per postres, però tenim un client que se la menja amb el salmó".

Les combinacions d'ingredients són "infinites" i fruit del "prova i error", si bé algunes han nascut de demandes concretes d'alguns establiments, explica Regàs: "Per exemple, una marca de ron ens va demanar una confitura per ells, i la vam crear a partir de pinya, pera i la seva beguda. O pel restaurant Mas de Torrent, en tenim una feta amb el romaní del seu jardí i poma de Girona". En aquesta línia, la productora indica que cada vegada tenen més clients dins el món de la gastronomia, des d'hotels de cinc estrelles fins d'altres més petits, que "valoren molt poder diferenciar-se amb productes de qualitat i locals".

Un equip de treball socialment responsable

El procés de modernització de la marca també ha anat acompanyat d'un canvi d'imatge, perquè, en paraules de Regàs, "el que es veu fora del producte sigui un missatge del tresor que hi ha a dintre". En aquest sentit, remarca que "el Museu és una joia amagada, no està en un lloc de pas. Volem ensenyar els processos d'elaboració per explicar el que t'estàs menjant, comunicar-ho". Així, la creació d'aquests productes queda plasmada a través de fotografies i vídeos en el seu compte d'Instagram.

La producció, explica Regàs, varia segons si es tracta d'una melmelada, que és aquella que es fa exclusivament amb cítrics, o una confitura, on s'empren "tota la resta de fruiter i verdures": "En el cas dels cítrics, s'aprofita la pell: la tallem amb juliana, la cuinem per separat de la polpa i després ho ajuntem". El temps de creació tan "pot trigar dues hores com tres dies": "En el cas dels cítrics, entre que netegem les fruites i les deixem reposar, podem passar tres dies. Les gelees també són molt lentes perquè es cuinen, però després han de reposar 24 hores abans de fer el tancament".

Qui s'encarrega d'elaborar aquests productes és una plantilla formada per cinc dones (dues d'elles treballadores des que es va obrir l'obrador), totes elles majors de 40 anys. "Tenia clar que volia que fossin dones. A partir dels 40-45 anys, és difícil trobar feina, i volia posar aquest granet de sorra a la societat", explica Regàs, qui recorda que en els inicis del negoci només hi treballaven Georgina i dues dones, i que l'increment de plantilla va d'acord amb el creixement de clientela del negoci.