Ferran Adrià: "La 'burger' del McDonald's podria considerar-se cuina popular catalana perquè avui dia la gent la menja molt a Catalunya"

No es podrà dir que Ferran Adrià no complís amb allò que prometia. Dilluns va protagonitzar la ponència inaugural “La Nova Cuina Catalana” al Gastronòmic Fòrum Barcelona, i el cert és que va avisar al poc de començar: “Porto més preguntes que respostes”. I durant una hora va llançar tal bateria de qüestions que, a la sortida de l’auditori, la majoria dels més de 300 assistents, per no dir gairebé tots, encara es preguntaven què havien tret en clar de la xerrada del geni d’El Bulli.

Segons es comentava en les tertúlies posteriors, no hi havia una resposta unànime. I això que, en teoria, la cita, que tanta expectació havia despertat, havia de versar sobre aquesta etiqueta tan desaprofitada. Havia de ser el 3 de novembre de 2025 el dia que passaria a la “història” perquè s’hi fixessin per a la posteritat (i a posteriori) les bases del moviment anomenat Nova Cuina Catalana, com va succeir al seu moment amb la Nova Cuina Basca o la Nouvelle Cuisine francesa?

Caos, dispersió, humor...

No va ser el cas, perquè Adrià es va embolicar amb unes enormes pàgines amb anotacions penjades d’un cavallet a manera de pissarra a les quals costava passar pàgina. Metàfora, en fi, d’un discurs en què hi va haver moments de caos, d’altres de dispersió, alguns d’humor... però pocs de claredat. Costava seguir el fil: tant podia viatjar al Neolític com llançar una de les seves preguntes favorites (“què és un tomàquet?”); tant podia recordar que els receptaris medievals reflectien l’alta cuina de l’època com retorçar els límits del pensament establert quan va proposar considerar la cuina casolana com a “cuina creativa”: “No creem plats quan som a casa?”.

En un moment donat va reptar el públic a dir-li quina era la diferència entre cuina tradicional i popular. Ell mateix va respondre: “La tradició és el passat acumulat, i en els últims cent anys no s’ha consolidat com a tradicional cap plat català; el que és popular es refereix al poble, al que es menja en el temps present, de manera que la burger del McDonald’s podria considerar-se cuina popular catalana perquè avui dia la gent la menja molt a Catalunya”.

“Dos Pebrots fa cuina catalana?”

En realitat, no va poder ser més fidel a la metodologia Sapiens, la que va inventar per treballar a la Bullipedia i que defensa com a sistema aplicable a qualsevol altra disciplina: “Cal qüestionar-s’ho tot”, estava “prohibit el dogmatisme”, i calia tenir una “visió holística i sistèmica” dels assumptes a tractar.

Adrià va dir que no li agradava polemitzar, però no va dubtar a l’hora de generar “debat”, segons les seves pròpies paraules: “Dos Palillos fa cuina catalana?”. La seva resposta, un repte en tota regla: “És cuina creativa d’inspiració japonesa, sí, però també catalana perquè es fa a Catalunya”.

“Tecnoemocional”, l’adjectiu encara discutit de la revolució bulliniana

També va ser fidel a una altra de les frases que va deixar anar enmig de la ponència: “El més important a la vida és la llibertat, fer allò que et surti dels pebrots”. I això és el que va fer perquè, al final, va parlar de tot menys de la gran pregunta, la resposta de la qual va quedar a l’aire: es pot parlar de la Nova Cuina Catalana?

Gairebé va respondre com Sòcrates (“només sé que no sé res”), però finalment va insinuar que sí, que potser cal un nom, tot i que va recordar que la revolució gastronòmica que va liderar des d’El Bulli té un adjectiu encara discutit (“tecnoemocional”), tot i que ell el defensa a capa i espasa allà on va.

Tots els “triestrellats” catalans, al Fòrum

Per treure’n l’aigua clara, caldrà esperar a les següents xerrades que s’aniran succeint fins dimecres al Fòrum, al voltant de l’eix temàtic estrella del saló, que no podia ser altre aquest any en què Catalunya ha ostentat el títol de Regió Mundial de la Gastronomia. I per a això, reuneix tots els xefs amb tres estrelles Michelin de Catalunya: Joan Roca (El Celler de Can Roca), Jordi Cruz (Àbac), Sergio i Javier Torres (Cocina Hermanos Torres), Paolo Casagrande (Lasarte), Eduard Xatruch, Mateu Casañas i Oriol Castro (Disfrutar).

També es dona protagonisme als xefs catalans que triomfen a l’estranger, com Ramon Freixa (Espanya i Colòmbia), Albert Franch (Nolla, Finlàndia), Mateu Villaret (Masia, Tòquio) i Xano Saguer (Çuina, Ciutat de Mèxic). I se celebra el Simposi de Cuina Catalana (dimecres, 10.30 hores), impulsat per l’Institut Internacional de Gastronomia, Cultura, Arts i Turisme (IGCAT) i la Generalitat de Catalunya, en què investigadors, periodistes i xefs radiografiaran l’estat actual de la cuina catalana.