L'alimentació conscient o 'mindful eating', com es coneix als Estats Units, no és una dieta. És simplement un procés per a adonar-se de tot el que ens envolta abans, durant, i després d'un menjar. Ja sigui l'esmorzar, el dinar, el berenar o el sopar.
Això vol dir que menjar de manera conscient ens permet concentrar-nos en l'àpat que ingerim, de tal forma que parem atenció tant a les emocions i sensacions que ens proporciona el seu consum durant tot el temps:
- Des que planegem què menjarem, cuinem, ens asseiem a la taula i acabem.
Així, es pot diferenciar d'una forma més clara la gana física de la gana emocional. I és que, sentiments com l'estrès, la preocupació o l'ansietat poden traduir-se en un senyal erroni que identifiquem com a gana quan realment no ho és.
La psicòloga Inés Laso explica a aquest portal que, encara que habitualment es confonen, són molt fàcils de diferenciar la gana física de l'emocional.
- «La gana emocional apareix de manera sobtada, no com la gana fisiològica que ho fa gradualment. Produeix una sensació d'urgència, de necessitar el menjar en aquell mateix instant, i es dona un desig per menjars molt específics».
El principal símptoma és no poder controlar l'impuls per menjar, a més de fer-ho sense tenir sensació física. I, sobretot, «capritxos» per aliments ultraprocessats, carregats de sucre i farines refinades (xocolata, gelat, brioixeria...).
També sol provocar una sensació d'alleujament en el moment de menjar, i després un sentiment de culpa després de la ingesta. Però és important assenyalar que no s'ha de confondre amb un Trastorn de la Conducta Alimentària, com l'anorèxia o la bulímia.
No és una dieta per aprimar-te
Encara que menjar és una necessitat fisiològica, moltes vegades ho fem per costum. Per això, la primera pregunta que hem de fer-nos és mengem perquè tenim gana o perquè simplement és l'hora de dinar o sopar?
La nutricionista Desy Montero (@desymontero_nutricionista) assenyala a 'Guías de Salud' que «s'atén les necessitats nutricionals i també es té en compte el vincle associat a l'alimentació: horaris, emocions, paràmetres culturals on hem estat educats...». I el 'mindful eating' és per a tots els públics, però també està indicat per a pacients amb TCA i sobrepès o obesitat.
- «Qualsevol persona, fins i tot amb patologies digestives, perquè al final hi ha una relació molt directa entre la malaltia i com cursarà depenent com sigui el nostre estat d'ànim. Ajuda, per exemple, als pacients amb la malaltia de Crohn, que amb un brot diarreic, han de realitzar una restricció alimentària».
L'alimentació conscient ens proporciona tots els elements perquè puguem centrar-nos en el menjar, aprenguem a notar la sacietat i identificar els senyals que ens envia el nostre organisme sobre quan és el moment de menjar. I Montero ho exemplifica així:
«Em ve de gust menjar-me una bossa de patates fregides, no obstant això, a què respon? Per què no hi ha aliments? Per què he fet un gran esforç i necessito menjar alguna cosa que proporcioni molta energia? O és perquè estic en el sofà veient la televisió?».
És l'autoconeixement per a saber l'origen d'aquest desig, fins i tot sabent, per exemple, que és un aliment ultraprocessat i que no aporta cap valor nutricional al nostre cos. No obstant això, no és tot blanc o negre: en el 'mindful eating' no es prohibeix res, és a dir, menjar «des de la consciència plena».
«Raonar per què vull prendre aquest producte: em beneficia? M'acosta a la persona que vull ser?». I si encara així es vol menjar un determinat aliment, endavant.
Menjar lent i sense ansietat
El nutricionista és el professional que pot ajudar a dur a terme l'alimentació conscient o 'mindful eating'.
- Hem de reconèixer els senyals que ens envia el nostre organisme (gana i sacietat) i no menjar segons l'hora que marca el rellotge.
- Cal no oblidar que també és fonamental menjar a poc a poc, per a apreciar les textures i sabors de cada aliment.
De fet, un recent estudi confirma que menjar de pressa augmenta el risc d'obesitat.
Així ho recull una recerca del CIBER de Fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrició (CIBEROBN), publicat en la revista The Journal of Pediatrics, que ha avaluat l'associació entre la velocitat en menjar i el risc a desenvolupar sobrepès i altres factors de risc cardiometabòlic en menors.
I s'ha demostrat que aquells nens amb major velocitat d'ingesta presentaven:
- Menor adherència a la dieta mediterrània.
- Major risc de presentar sobrepès i/o obesitat.
- Increment en els nivells de greix corporal, tensió arterial i glucosa en sang.
Això indica que el menjar més ràpid podria estar associat amb el consum d'aliments menys saludables com aquells amb major contingut energètic i que poden resultar més atractius al gust dels nens. Són aliments que solen tenir una textura més suau i un sabor intens.
