Són més d’un centenar de persones les que treballen a les quatre empreses productores de la Unió de Saladors Històrics de l’Escala, una associació que ha mantingut, any rere any, la saviesa artesana de treballar el seitó. «El nostre compromís és elaborar el producte amb l’anxova europea, amb el nom científic d’engraulis encrasicolus, que per nosaltres és la millor del mon», reconeix Enric Fanlo, gerent d’Anxoves de l’Escala, S.A. - M. Sureda, membre de la Unió de Saladors. És aquest producte el que serviran diumenge a la 32a Festa de l’Anxova que enguany retorna al format habitual i que recupera l’anxovada popular a la Riba.
«La Festa de l’Anxova és una de les més potents i que, potser a nivell de promoció, la que més nom dona a l’Escala», afirma rotunda la tècnica de Turisme, Carme Formatjé. És, diu, «una festa molt estimada per la gent local, un homenatge a tota la gent que viu del sector de l’anxova, la pesca i del turisme, perquè no deixa de ser una festa gastronòmica». El cert és que la implicació dels veïns és absoluta. Només cal recordar que la Festa va néixer tres dècades enrere per agrair la feina de les dones que treballaven a les fàbriques de seitons en el moment que es va concedir la denominació de qualitat. Algunes d’elles, fins i tot, fan de voluntàries diumenge a la degustació popular que empra una trentena de persones, de forma voluntària, per servir les milers de racions de tres filets d’anxova cadascuna. S’espera oferir unes tres mil degustacions.
Carme Formatjé assegura que la Festa de l’Anxova «és un reconeixement a tot el sector anxover», un sector que, com explica Enric Fanlo, «cada temporada ens encarreguem de cercar els peixos de la millor qualitat i mida en el port que ens ofereix una qualitat excel·lent i una mida adequada per poder esganyar-lo i assaonar-lo». Aquesta matèria primera, però, difícilment prové dels ports propers on el peix no té la mida adequada i no es pot utilitzar. Aquest empobriment dels bancs d’anxoves també es tradueix en una minva de les flotes. Només dir que, actualment, queden quatre teranyines i quinze barques de tresmall, segons dades de la Confraria de l’Escala. Tenint en compte que la temporada de l’anxova arrenca el mes d’abril i s’allarga fins a finals de setembre, Fanlo explica que «la temporada de primavera d’aquest any ens ha permès poder comprar peixos d’una mida molt bona, amb pesqueres de menys de 30 peixos per kilo a la primavera, així que aviat podrem oferir als nostres clients aquests filets».
Tradició i innovació
Un dels valors de les empreses aglutinades sota el segell d’Unió de Saladors Històrics -Anxoves Solés, El Xillu, Anxoves de l’Escala S.A. - M. Sureda i Anxoves Fill de J. Callol i Serrats- és la seva particular manera de treballar el producte, de forma tradicional, però sense renunciar a la innovació. «El reconeixement que tenim per part dels consumidors es degut a seguir sent fidels a una manera de madurar les anxoves i de filetejar-les, que hem mantingut des de fa generacions, i que ens diferencia de les opcions d’altres procedències», confirma Fanlo. En aquest sentit, els empresaris han sabut crear nous productes com les olives farcides, tonyines, sardines, pops, calamars o diferents tipus de sals marines.
Aquests dos anys de pandèmia podria haver-los fet molt mal, ja que l’anxova és un producte estretament vinculat a la restauració. El tancament obligat d’aquests locals, però, es va veure compensat «amb un creixement en el consum a les llars». El secret, segons Fanlo, és que «vàrem seguir produint durant tot el període i a que els nostres clients podien adquirir-les a les seves botigues de confiança». Segons ell, «crec que vàrem ajudar a fer una mica més suportable el confinament mantenint el servei a les botigues i oferint la possibilitat de gaudir d’uns bons moments com els aperitius, els berenars o sopars a casa amb unes bones anxoves. I que aquesta pauta de consum a casa, en part, s’ha mantingut».
Al mateix temps que arrenca la degustació popular a la Riba, a les 11.30 hores, a un altre espai proper, la Punta, el presentador Jordi Hurtado, qui fa molts anys que hi té casa i hi passa llargues estades, té previst llegir el pregó de la Festa. Oferiment que ha acceptat «amb molta il·lusió i ganes» pels vincles que manté amb el poble. Posteriorment, la cantant Suu, que també de petita estiuejava al poble, rebrà l’Anxova d’Or. El guardó li reconeix la promoció que ha fet del poble amb la seva cançó Tu a Menorca i jo a l’Escala. L’acte es clourà amb una cantada d’havaneres amb Oreig de Mar, a la Riba, a les 12 del migdia.
La Ruta de la Tapa de l’Anxova atrau públic d’arreu del món
Un dels esquers, per gustós i atractiu, de la Festa de l’Anxova és, sens dubte, la Ruta de la Tapa de l’Anxova. Plenament consolidada, la Ruta ha aconseguit catapultar-se com una proposta d’interès internacional, ja que s’estima un 30 per cent dels comensals que hi participen és públic estranger que ve expressament a l’Escala per viure aquest esdeveniment, segons explica la tècnica de Turisme, Carme Formatjé. Enguany, els visitants tenen a disposició les tapes d’autor elaborades per vint-i-cinc locals, dos més que l’any passat. Es tracta principalment de bars i bars-restaurants. Tots els participants a la Ruta disposen d’un carnet que els fa de testimoni i a cada local se’ls la segella. Si la completen poden optar a diferents premis, entre ells, entrar en el sorteig d’un àpat al prestigiós Celler de Can Roca.
El tret de sortida d’aquesta ruta tan singular, on l’any passat es van servir més de trenta mil tapes d’anxoves, comença just aquest divendres i s’allarga fins el diumenge 9 d’octubre. La idea és donar temps a la gent per desfilar per tots els locals inscrits. Afegir que només aquells comensals que degustin totes les tapes «poden votar la millor i la més original», puntualitza Formatjé posant en valor «la creativitat i imaginació» dels cuiners que, a la vegada, donen valor al producte. Els locals guanyadors no reben compensació econòmica, com passava abans, però sí una placa acreditativa. «Ells mateixos van declinar el premi monetari perquè deien que no hi havia millor reconeixement que el del propi consumidor», afegeix Formatjé.
Un dels motors inicials de la Ruta de la Tapa era fer descobrir al públic espais «on potser no entraries» i així donar-los peu a aprofundir en la seva cuina. Val a dir que, anys enrere, a la Ruta s’hi havien sumat fins a cinquanta-cinc espais gastronòmics. En aquest cas sí que hi havia restaurants, cosa que ara ja no és tan habitual. Aquest volum d’espais, però, es va veure totalment sobredimensionat i difícilment portable, a nivell d’usuari, dins la gestió del dia a dia del restaurant per aquest motiu, i de forma natural, es va anar reduint.
