'Sirat' es queda sense premi en uns Globus d'Or que consoliden la carrera cap a l'Oscar d''Una batalla tras otra'

Una batalla tras otra segueix la seva incontenible marxa cap a la victòria final en la temporada de premis de Hollywood després de conquerir la gala de la 83a edició dels Globus d’Or, celebrada aquesta nit a l’hotel Beverly Hilton de Los Angeles. La pel·lícula de Paul Thomas Anderson, que adapta amb grans dosis de llibertat la novel·la Vineland de Thomas Pynchon, va fer bona la seva condició de favorita a l’obtenir quatre guardons, tots de primer ordre, en una cerimònia que també va deixar Hamnet, de Chloé Zhao, i les sèries Adolescència, The Pitt i The Studio lluint el somriure dels triomfadors. No va ser el cas de la producció espanyola Sirat, d’Oliver Laxe, que es va quedar finalment sense cap dels dos premis a què optava.

És un passatemps inevitable llegir cada any el palmarès dels Globus d’Or com un avançament del que passarà unes setmanes després als Oscars, per més que la realitat s’entossudeixi una vegada i una altra a demostrar que no hi ha vasos comunicants entre uns premis i els altres. L’any passat, sense anar més lluny, Anora se’n va anar de buit de la gala dels guardons creats per la ja extinta Associació de Premsa Estrangera de Hollywood i va acabar sent coronada com la millor pel·lícula del 2024 en els premis de l’Acadèmia. Fa dos anys, en canvi, el triomf d’Oppenheimer als Globus d’Or sí que es va repetir, i en versió amplificada, als Oscars. En qualsevol cas, és indubtable que tots els llorers que s’entreguen abans de la gran festa del cine de Hollywood serveixen per anar perfilant una tendència.

I aquesta tendència apunta cada vegada amb més claredat a l’últim film de Paul Thomas Anderson, que des que va començar la temporada de premis ha fet honor al seu títol i no ha deixat de guanyar una batalla rere l’altra. Els Globus d’Or el van reconèixer com la millor pel·lícula de comèdia o musical de l’any (com Judd Apatow es va encarregar d’apuntar, la divisió per gènere d’aquests guardons sempre té un punt pintoresc) i el van distingir a més amb els premis a la millor direcció, al millor guió i a la millor actriu de repartiment (una emocionadíssima Teyana Taylor).

Una gala poc afilada

Malgrat que l’aposta per Una batalla tras otra podria convidar a una lectura política –és un film que es pot interpretar com una denúncia del totalitarisme trumpista en clau d’esperpent cartoonesc, tot i que amb el temps està adquirint caires de retrat hiperrealista–, en la cerimònia amb prou feines hi va haver mencions a assumptes d’actualitat, més enllà d’algun pin de rebuig de les actuacions de la policia de control de la immigració. Potser si Los pecadores, sorprenent barreja d’història de vampirs i celebració de la cultura afroamericana, hagués fet bons els pronòstics i hagués obtingut algun premi més, el to reivindicatiu de la gala hauria pujat uns graus, però el film de Ryan Coogler es va haver de conformar amb els Globus d’Or al millor èxit de taquilla i a la millor música.

El premi a la millor pel·lícula dramàtica l’hi va treure Hamnet, l’adaptació de la novel·la del mateix títol de Maggie O’Farrell sobre la relació, marcada per la tragèdia, entre William Shakespeare i la seva dona. La pel·lícula de Chloé Zhao, que s’estrena a Espanya el dia 23, es va imposar també en l’apartat de millor actriu protagonista en un film dramàtic, distinció que va recaure en la irlandesa Jessie Buckley.

Wagner Moura, millor actor dramàtic

Els Globus d’Or d’interpretació es van completar amb els premis a Timothée Chalamet (millor actor protagonista de comèdia per Marty Supreme), Rose Byrne (millor actriu protagonista de comèdia per Si pudiera, te daría una patada), el brasiler Wagner Moura (millor actor protagonista de drama per El agente secreto, que va agafar així el relleu a la seva compatriota Fernanda Torres, guanyadora l’any passat) i Stellan Skarsgaard (millor actor de repartiment, per Valor sentimental).

En la categoria de millor pel·lícula en llengua no anglesa, Sirat es va veure superada per El agente secreto, de Kleber Mendonça Filho; la cinta brasilera es va imposar al final a la que semblava la gran favorita, la noruega Valor sentimental, de Joachim Trier, que va començar la nit amb vuit candidatures i la va acabar amb un sol trofeu (el ja esmentat de Skarsgaard). El film d’Oliver Laxe competia també pel Globus d’Or a la millor música, que va anar a parar, com ja s’ha dit, al sac de Los pecadores. La producció de Netflix Las guerreras k-pop sí que va complir les expectatives a l’alça amb el triomf com a millor pel·lícula d’animació i es va emportar a més el premi a la millor cançó per Golden.

Adolescència, The Pitt i The Studio

Poques sorpreses en les categories de televisió, on el guió va acabar sent molt semblant al de l’última edició dels premis Emmy (també al dels recents Critics Choice Awards), amb The Pitt, The Studio i Adolescencia dominant el palmarès. La primera, trepidant retrat d’una jornada en el servei d’urgències d’un hospital, va conquerir els guardons a la millor sèrie dramàtica i al millor actor (Noah Wyle). El mateix va fer en les categories de comèdia The Studio, una sàtira hilarant sobre la indústria de Hollywood (que inclou un capítol dedicat als Globus d’Or), amb premi per al seu protagonista (i cocreador), Seth Rogen. I encara millor li va anar a la britànica Adolescencia, que va triomfar en els apartats de millor minisèrie, millor actor de minisèrie (Stephen Graham) i millors actor i actriu de repartiment (el jove Owen Cooper i Erin Doherty).

Jean Smart va conquistar el seu tercer Globus d’Or a la millor actriu de comèdia per Hacks; Rhea Seehorn va aconseguir per fi el guardó gràcies a Pluribus; Michelle Williams va ser elegida millor actriu de minisèrie per Dying for sex, i Mortality, de Ricky Gervais, va ser elegit el millor espectacle de comèdia stand up (una cosa que va semblar no agradar a la presentadora del premi, Wanda Sykes, que va criticar el còmic britànic pels seus atacs a la comunitat trans).